Déu i Auschwitz

Fa 60 anys el camp d’extermini d’Auschwitz va ser alliberat i les atrocitats més terribles comeses mai pel gènere humà van sortir a la llum. Alguns encara es pregunten on era Déu mentre morien milers i milers de persones innocents en mans dels botxins més salvatges que mai haguéssim pogut imaginar en la nostra nit de malsons més esbalaïdors i terrorífics. Nietzsche ja ens va dir que Déu havia mort, però s’equivocava. Déu no hi era en aquell camp d’extermini ni en qualsevol altre. I no hi era per una raó molt simple i aterridora, no hi era perquè mai no hi ha estat, no hi és. Déu no existeix ni ha existit mai, malgrat se l’hagi honorat, glorificat, santificat…  

"Dios es el primer expediente con que conseguimos de algún modo evacuar el desamparo y el enigma de nuestra existencia." Rubert de Ventós, Xavier:  Dios, entre otros inconvenientes, Editorial Anagrama    

No hi ha cap altra explicació a l’horror i al patiment d’aquells éssers condemnats pel sol fet d’haver nascut. Ni tampoc es pot explicar d’una altra manera el fet que diàriament morin, suportin vexacions, mutilacions, violacions, tortures… milers de persones a causa de les guerres, la fam, la pobresa, la marginació, catàstrofes naturals i humanes… Déu no és més que el producte de l’imaginari col·lectiu, un miratge provocat pels nostres desitjos. Déu no és més que un somni d’uns éssers anomenats humans que naveguen a la deriva, enmig de l’oceà de la racionalitat i la bogeria. 

—No heu sentit parlar d’aquell home boig que a plena llum del dia encenia una llanterna,
corria pel mercat sense parar:
—Cerco Déu, cerco Déu!
Com que allí s’aplegaven molt d’aquells que no creien en Déu, suscità moltes rialles:
—És que s’ha perdut? deia l’un. És que s’ha extraviat com un infant? deia l’altre. O és que s’ha amagat? O té por de nosaltres? Se n’ha anat amb un vaixell? Ha migrat? Així cridaven i reien en desori.
L’home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada: A on ha anat Déu?, cridà, "Jo us ho diré! Nosaltres l’hem mort, vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins. Però, com ho hem fet? No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? No ensumem encara res de la putrefacció divina? també els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort. I som nosaltres qui l’hem mort. Com ens consolarem nosaltres els assassins entre tots els assassins?
(…) Hom conta que encara aquest home boig entrava a les esglésies i entonava el Requiem aeternam Deo. Foragitat i instat a parlar repetia com a resposta:
— Què hi fan encara aquestes esglésies, si són sepultures i els monuments funeraris de Déu?
NIETZSCHE, La gaia ciència, III. 125.

L’home boig nietzschià que buscava a Déu desesperadament s’equivocava, com també s’equivocaven aquells que responien dient que havia mort i que nosaltres erem els seus assassins i que l’havíem matat. L’únic que ha mort realment és la il·lusió, l’esperança, el delit més joiós de la humanitat, la possibilitat més encoratjadora que hi hagués algú capaç de donar resposta a totes les nostres preguntes, algú a qui poder demanar explicacions, algú a qui poder recórrer en la nostra desesperació, algú, en definitiva, amb qui poder consolar-nos enmig de la tragèdia d’una existència anorreadora, brutal, sense-sentit i també, perquè no dir-ho, mortal, caduca, inexorablement finita.

No serveixen de res les pregàries, oracions, oferiments de les religions a un o més Déus inexistents. Estem sols, no hi ha Déu ni Déus que ens protegeixin ni ens assegurin la vida eterna. L’únic que podem fer per abolir els mals deslliurats per la mítica caixa de Pandora i que ens assetgen des dels viarals més profunds i amagats de la nostra existència, és tenir l’esperança, encara que sigui ingènua, de fer un món més humà, més habitable per a tothom i recordar el que va passar a Auschwitz per a que no torni a passar mai més.

[@more@]



3 comments ↓

#   anna on 01.28.05 at 0:28     

No volia dir que “si Déu existís, no ho podria permetre” sinó que simplement Déu no existeix.
No sé que passaria si existís un Déu (suposant que fos bo segurament no permetria certes atrocitats, però això no és més que una hipòtesi), com tampoc sé què podria passar si la humanitat no hi fos o si l’Univers fos diferent de com és.
No pretenia fer suposicions sinó respondre a la pregunta d’on és Déu quan passen aquestes desgràcies.
“Hypotesis non fingo”

#   TdQ on 01.28.05 at 8:01     

Demostra que Déu no existeix.

[per cert, el que buscava un home amb la llanterna no és invenció nietzscheana, sinó que es tracta de Diògenes cínic, famós filòsof grec]

#   Perejoan on 01.28.05 at 9:45     

Ni tu ni jo ens podem convèncer mútuament d’una cosa que desconeixem. Amb tot, utilitzar l’horror d’Auschwitz per voler demostrar la inexistència de Déu… què vol que et digui. Em sembla que no has passat d’un pamflet ateístic, el mateix que els oposats, però a l’inrevés.