Entries from febrer 2006 ↓

Des-manifestació

Ara que s’ha posat de moda manifestar-se per un munt de raons totes elles justificables, encara que no per aquest motiu, hagin de ser acceptades en la seva majoria, perquè en bona part són promogudes pel costat fosc de la força (emulant una coneguda expressió galàctica). Manifestacions per la unitat de la família, manifestacions per […]

Desertització filosòfica

Estava corregint unes dissertacions sobre el valor de la filosofia actualment i m’he trobat amb un títol curiós: desertització filosòfica. L’alumne s’havia confós i en comptes de posar dissertació filosòfica havia posat desertització filosòfica. Aleshores he pensat que potser inconscientment havia reflectit un dels possibles futurs de la filosofia. S’estarà desertitzant la filosofia igual com […]

Mini filosofia tunisiana condensada

Aquests darrers dies he fet un viatge maratonià per terres tunisianes amb 30 alumnes. De fet només hi hem estat 3 dies, però he pogut besllumar una mica el tarannà filosòfic tunisià. El primer dia (a Tunis estava plovent) vam arribar molt tard a Sousse, en un hotel on l’estalvi de llum era notable, això […]

Dret a decidir

Segurament quan parlem de les llibertats i dels drets dels ciutadans o dels individus en general, una de les coses més importants és tenir el dret a decidir. Perquè quan no existeix aquest dret, aleshores es perd també una part important de nosaltres mateixos. No tenir dret a decidir és no tenir dret a triar […]

Som nòmades

Estava fent les maletes per marxar uns dies de viatge i he pensat que en el fons som nòmades. Ens agrada viatjar, moure’ns, anar a altres llocs, conèixer noves terres. Segurament no hauríem sobreviscut si no fos així, és a dir, si el viatjar no fos inherent a la nostra condició humana. De fet els […]

Naufragis

Així com naufraguen els vaixells al mar roig, així també poden naufragar les idees en el mar de la incomprensió epistemològica. En aquests moments la meva nau trontolla enmig d’una tempesta dirigida per una força filosòfica "superior" anònima. És curiós com l’anonimat permet dir i fer coses que potser d’una altra manera no es farien […]