Com coneixem?

Una de les preguntes que més ha interessat als filòsofs dedicats a l’epistemologia o teoria del coneixement, és la de com s’inicia el procés de coneixement i com coneixem la realitat. Pels empiristes (J. Locke, D. Hume…), només hem de fer cas dels sentits, de la pròpia experiència; per contra els racionalistes (R. Descartes, G. W. Leibniz…) defensen la confiança absoluta en la raó com a font de coneixement vertader. I. Kant (criticisme) va voler tenir en compte tant uns com els altres i va proposar una barreja d’experiència i de raó, va admetre la necessitat de l’experiència en el procés de coneixement, però hi va afegir l’existència d’uns elements a priori que feien possible el coneixement de la realitat:

"Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, no per això certament tot procedeix de l’experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d’impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d’aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació."  Crítica a la Raó Pura , Introducció , I

El resultat de la síntesi Kantiana no deixava de ser insuficient, perquè el coneixement que s’obtenia era un coneixement subjectiu dels fenòmens i no de les coses en elles mateixes (noumens). Després de Kant altres teories han volgut resoldre el problema, però sense aconseguir trobar una solució definitiva. Tot seguit exposo la meva teoria que no pretèn ser una solució, sinó tant sols una aproximació a l’eterna qüestió del coneixement. 

Des de la perspectiva del subjecte: es produeix una relació en xarxa complexa del propi coneixement de la realitat i del coneixement que tenen els altres subjectes. El coneixement és compartit i és el resultat de les interaccions amb els altres subjectes, implicant, d’aquesta manera, també els aspectes socials i ètics en el camp de l’acció. Perquè a l’actuar es té en compte el coneixement de la pròpia realitat, encara que no sempre es té en compte la dels altres, tot i que aquesta també influeix en les nostres accions.

El subjecte individual no s’ha d’entendre com un objecte i, més en concret, el que el distingeix dels simples objectes materials és la ment o consciència.

La realitat subjectiva estaria formada per les interpretacions o perspectives complexes diferents del propi subjecte davant la realitat i dels jocs del llenguatge utilitzats. Cal entendre el dibuix en 3 o més dimensions i d’una forma més amplia. La realitat objectiva seria la suma de les realitats subjectives + les intersubjectives+els fets (fons de color compartit).

[@more@]



1 comment so far ↓

#   antifilòsof on 01.29.05 at 20:00     

Hi faig un comentari a http://francesc.hervada.net/antifilosof/2005/01/una-suposada-teoria-de-kant.html