Les creences

Avui no ha estat un gran dia, G. Bush ha jurat el seu càrrec i com deia el titular d’un diari: es compromet a promoure la llibertat al món per protegir els EUA de la “tirania”. Després d’haver-me quedat per uns moments totalment corpresa, m’he preguntat, però hi ha algú que s’ho cregui? Realment vol promoure la llibertat al món? Com? A través de la tirania de les armes?     

No parlaré de la qüestió de la llibertat (ho deixo per un altre dia) sinó de la qüestió de les creences, perquè es dona per suposat que G.Bush espera que ens creguem el que ha dit com a vertader, sinó no ho hagués dit, o no? Intentem analitzar la qüestió.

Primer: el que és veritat és que tots tenim creences, perquè es pot creure en moltes coses. Ara bé això no implica que siguin veritat. Per tant es pot creure sense que hagi de ser veritat allò que hom creu.

Segon: si tenim en compte el sentit de creure (en grec  pístis) es tracta d’un judici subjectiu que es fonamenta en emocions i valoracions no sempre justificables racionalment. Per exemple: dir crec que hi ha vida intel·ligent en altres planetes; és com dir desitjo que hi hagi vida intel·ligent en altres planetes, o m’agradaria que n’hi hagués. Malgrat que podem estar molt segurs dels nostres sentiments, no per això es poden demostrar, ni donar raons ben fonamentades del que creiem. Per tant, les creences són productes dels sentiments i no de la raó. 

Conclusió? Es pot creure o no el que ha dit G. Bush, però el que no es pot creure és que sigui veritat el que ha dit.

Les creences, doncs, no són ni veritables ni justificables racionalment. Les creences no constitueixen coneixement. Malauradament, però, tenen una gran força que fa moure els humans i moltes vegades s’imposen als sabers. La fe molt sovint té més força que la raó.  

Plató: Les coses es divideixen en dues classes: les que un creu saber i les que ignora. Les que un creu saber, no les busca, perquè creu saber-les; les que un ignora, tampoc les busca, perquè les ignora, i fins i tot si, per atzar, les tingués al davant no les podria reconèixer perquè ho ignora

[@more@]



2 comments ↓

#   Perejoan on 01.21.05 at 22:42     

Si no et faig comentaris més sovint, no creguis que és perquè no et llegeixi. Això per una banda.
Per altra part: qui ens salvarà dels salvadors? En quan a Bush.
I per últim: Si hem de fer cas a Plató (almenys el que tu cites) ningú no busca res. (??)

#   anna on 01.23.05 at 11:00     

El text de Plató el vaig posar com a exemple, primer: quan s’admeten les creences com a vertaderes, ja no es busca el saber; i segon: si s’està en un estat d’ignorància permanent, tampoc se sap que és el que s’ha de saber.