La violència: genètica o aprenentatge?

Un dels titulars d’un diari d’avui deia el següent: “La degana de Girona diu que els casos de violència domèstica saturen el jutjat de guàrdia”. Cada dia es donen més casos de violència contra les dones, dones apallissades, tirotejades, llençades pel balcó de manera suposadament accidental, esquarterades (com una veïna meva que va ser trobada dins d’una bossa d’escombraries tallada a trossets, mentre el seu marit anava repetint que ell no havia fet res i no sabia el que havia passat). De tant en tant també apareix algun cas d’homes maltractats, però en són menys (alguns diuen que és perquè no s’atreveixen a dir-ho, els fa vergonya). I aquest només és un exemple de violència, n’hi ha d’altres.

Quan parlem de violència s’ha de tenir clar que ens referim a qualsevol agressió tant física com mental. Encara que molt sovint es distingeix entre violència psicològica i violència física. Tot és violència, agressió, conflicte… que provoca un resultats negatius sobre qui la pateix. Hi ha violència en les paraules i en els fets. Hi ha violència quan s’insulta algú i quan es pega. Hi ha violència en les aules en els carrers, en les cases, en l’esport, en el cinema, en la televisió,… per tot arreu. Quines són les seves causes?  Estem en un món malalt? Vivim en un malestar continuat que provoca insatisfacció i que no troba una altra sortida a les frustracions, sinó és mitjançant la força o la provocació sobre els altres infravalorant-los, menyspreant-los, perquè estan indefensos. S’aprèn a ser violent o és connatural a l’ésser humà? S’és violent perquè es viu en un entorn violent o perquè ho portem escrit als gens? Steven Pinker explica en el seu llibre La tabla rasa que el nostre comportament no és tant sols fruit de l’aprenentatge, sinó que tenim més instints dels que ens pensem a causa de tot el nostre procés evolutiu. 

Al segle XVIII T. Hobbes ja va proposar tres possibles causes de la violència en el capítol XIII (de la condició natural del gènere humà, en el que concerneix a la seva felicitat i misèria) del seu llibre Leviathan:   

Així doncs, trobem tres causes principals de baralla en la naturalesa de l’home. Primer, competició; segon, inseguretat; tercer, glòria.

El primer fa que els homes envaeixin per guany; el segon, per seguretat; i el tercer, per reputació. Els primers usen de la violència perquè es facin amos de les persones, manilles, fills i bestiar d’altres homes; els segons per defensar-los; els tercers, per petiteses, com una paraula, un somriure, una opinió diferent, i qualsevol altre signe de subvaloració, ja sigui directament de la seva persona, o per reflex en la seva prole, els seus amics, la seva nació, la seva professió o el seu nom. 

Altres com Unabomber han volgut afegir els efectes de la tecnologia com a possibles causants de la frustració de l’home actual, fet que explicaria les seves conductes violentes i també totes les angoixes i depressions que es produeixen diàriament en la societat altament tecnificada d’avui en dia, on es valora més a les màquines que als humans.  

Potser la causa de la violència sigui una barreja de tot plegat i amb el temps la puguem disminuir si fem la nostra societat més humana o simplement és quelcom que no podrem eradicar mai.

[@more@]



5 comments ↓

#   Naorte on 01.20.05 at 1:14     

A mi em fa l’efecte que actualment la inseguretat seria la primera causa. És allò de “la força de la raó” o “la raó de la força”. Quan una persona amb pocs recursos intel·lectuals descobreix que una demostració de violència és més persuasiva que res, és un argument massa temptador. La raó de la força, sí.

#   TdQ on 01.21.05 at 16:20     

M’ha fet gràcia que citis Unabomber en aquest post. ¿Has llegit el Manifesto? Te’l recomano. Theodor Kacinsky és a la presó amb 4 cadenes perpètues precisament per emprar la violència (anti-tech?) i fotre uns quants “petardos” explossius… És completament cert que l’agressivitat, en principi, és un atribut del mascle. Només cal mirar com es posen els mascles quan arriba l’època de l’aparellament o quan han de defensar el seu territori… Recorda aquella m´tica escena de “2001 una odissea a l’espai”, quan Moonwatcher agafa la tíbia i ascla el cap de l’enemic que vol apoderar-se del seu toll d’aigua. Jo no veig tan negativa la violència. De fet, si hem sobreviscut fins al s.XXI ha estat gràcies a ella. La violència pot ser justificada i justificable. N’estic tip d’aquest discurs pacifistoide típic d’ursulina pàmfila. La vida és dura. La societat actual (i la de sempre) exigeix grans dosis d’agressivitat i competitivitat…

#   Naorte on 01.21.05 at 22:29     

TdQ, en definitiva, defenses la llei de la selva, doncs?

#   TdQ on 01.22.05 at 0:28     

Deixem-nos d’idealismes puerils, criatures. La llei de la selva (ara se’n diu “del mercat”) sempre ha existit i sempre existirà. Rousseau verusu Hobbes, o sigui: el beneit contra el realista. Que fa pupa admetreu? Doncs mala sort.
O digues com aquell altre beneit: “El meu regne no és d’aquest món”

#   Naorte on 01.23.05 at 11:07     

Pot semblar molt pueril, però el que defenses, portat a l’extrem, justifica moltes ideologies… 🙁