Reflexions sobre els blogs i la filosofia

Mentre arriba la fi del món anunciada, voldria exposar algunes reflexions respecte al blog (prefereixo utilitzar el terme anglès original). Quan vaig començar a escriure en aquest blog la meva intenció era comprovar quina mena de filosofia es podia fer a través d’un blog. Com ja vaig dir en la presentació, l’objectiu era el de crear filosofia a partir de relacionar el que havien dit els filòsofs més importants de la història de la filosofia amb el que passa al món en l’actualitat. A partir d’aquesta relació esperava poder incitar als lectors de blogs (bloggers) a participar i aportar idees. Efectivament ha estat així i agraeixo la col·laboració de tots aquells que han manifestat les seves idees enviant els seus comentaris. Però, alguns comentaris malintencionats m’han fet dubtar de que realment es pugui fer filosofia en un blog. Clar que potser aquesta no sigui la intenció dels  dips, (fent servir l’expressió catalana): diaris interactius personals.

La meva proposta es podria dir que és la de convertir un blog-dip en un dif: diari interactiu filosòfic. Una proposta potser massa agosarada i pretensiosa com alguns ja han assenyalat. Potser sí el títol “creació filosòfica” no és el més adient, però vaig pensar en posar un títol que impactés i provoqués per veure quina era la reacció. Per altra banda com ja vaig deixar clar des del principi es tracta només d’un experiment, una prova per comprovar quines eines pot oferir el ciberespai per a la filosofia. No pretenia ni pretenc convertir aquest blog en l’únic referent filosòfic a la xarxa, ni molt menys. Hi ha altres blogs o difs (en el sentit que he donat anteriorment a aquesta expressió) a la blogosfera molt bons,) per no dir millors que el meu (no vull dir noms ni fer enllaços per no provocar malentesos), però no sé quin grau d’acceptació tenen ni si són útils per a la reflexió filosòfica en la xarxa.

A vegades em pregunto si realment no es podria aplicar el que ens diu el filòsof E.M. Cioran:

"L’univers no es discuteix; s’expressa. I la filosofia no l’expressa. No comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat…" Adiós a la filosofia y otros textos. Ed. Alianza, M. 1982 p. 106

 

[@more@]



4 comments ↓

#   Thubten Sherab on 01.18.05 at 23:02     

De la mateixa manera, jo vaig dubtar si un blog sobre ideologia budista tindria sortida i… al final no ho vaig duu a terme.
En budisme sempre es diu que la pràctica fa a les paraules, les paraules mai poden reemplaçar l’experiència. Hi ha molts debats sobre si classificar el budisme o no en una filosofia perquè ja es pot especular tot el que es vulgui, que si després al posar-ho en pràctica no es veuen uns resultats no serveix per res. Tot s’ha de posar en pràctica i realitzar-ho a nivell personal.

Ignoro si això que he escrit està a lloc o si interessarà a algú. Perdó, si les respostes són “no”. Jo aquí ho he deixat.

#   anlo on 01.19.05 at 18:53     

Jo estudio Filosofia a la universitat, tu també? o ja tens la carrera?

#   Naorte on 01.20.05 at 1:01     

Honestament, Anna, crec que si pretenies fer una cosa més interactiva, basada en la participació, el weblog no és el que et serveix més. M’explico: malgrat que els comentaris permeten certa interactivitat, la comunicació del weblog bàsicament va de un cap a molts. I crec que aquesta no era la teva idea. En un post expliques el que vols, i quan n’envies un altre, l’anterior queda ja a la història.

Crec que el que tu vols s’adapta més a la llista de distribució, basada en el correu electrònic, o al fòrum, també per web. El problema és que en un cas i en l’altre no hi ha els mecanismes de disfusió que tenen els blogs. Caldria partir d’un grup de gent que comencés i que s’hi anessin incorporant les persones que els pugués interessar.

Amb tot això no vull dir pas que no m’agradi aquest blog! Però em sembla que no s’ajusta al que deies que esperaves.

#   Naorte on 01.21.05 at 12:29     

Arnauh, tens raó que si la gent no vol opinar, això farà indiferent el sistema que muntis. Ara bé, les llistes -i sobretot els fòrums- permeten mantenir vius els temes antics. Si escrius un post interessant i després n’escrius tres més, el primer queda a la història, per molt interessant que fos. Per això els blogs que poden actualitzar-se més són els que no tenen comentaris o en tenen molt pocs. Els blogs que potencien els comentaris no poden actualitzar-se (en el sentit d’enviar més articles) dues vegades al dia, per exemple. No sé si m’explico…