Les teories

Avui en dia hi ha moltes teories: teories socials, teories psicològiques, teories pedagògiques, teories físiques, teories polítiques… i també teories filosòfiques. Hi ha teories per donar i per vendre. De tot es fa una teoria, però són teories de debó? Què és una teoria? Només són teories, les teories científiques? Però, què és ciència i que no ho és? Com que no es pot respondre a tot (la vida és massa breu) i seria difícil explicar-ho bé en un blog, em centraré en el sentit del concepte “Teoria”, perquè un antifilòsof m’ha dit que no l’utilitzava correctament. M’ha semblat entendre que per a ell el concepte només es pot aplicar a la ciència. Per tant per deixar més clar el concepte i el seu ús, exposo tot seguit els seus diversos sentits i aplicacions:   

  1. És el que es contraposa a la pràctica. Així es parla de coneixement teòric dedicat a descriure, explicar i predir; i coneixement pràctic orientat a l’acció més directa.
  2. Es pot aplicar al pensament com ja va assenyalar Aristòtil que el va utilitzar per referir-se a l’especulació o vida contemplativa contraposant-se a la pràctica i a tota activitat no desinteresada que no tingui com a fi la contemplació.
  3. Es pot referir a una condició hipotètica ideal com quan es diu “en teoria ha de ser així, però a la pràctica és una altra cosa” . Per tant un pensament també pot ser teòric en tant que fruit de la simple l’abstracció de l’enteniment. En aquest sentit es contraposaria a una acció perquè té un caràcter més pràctic, de fer una cosa.
  4. En un sentit general, és un conjunt sistemàtic de coneixements que pretèn donar una explicació sobre algun fet o fenòmen ja sigui natural o social; o donar raó d’un pensament, idea.
  5. En l’àmbit científic una teoria està formada per un conjunt de lleis o regles sobre el comportament d’un element, fenòmen o esdeveniment. En aquest sentit s’entendria com a ciència pura o com a part de la ciència que no considera les aplicacions de la ciència mateixa a la tècnica productiva.
  6. És una hipòtesi o concepte científic. Però aquest sentit no sempre ha estat acceptat pels científics com Newton o per filòsofs com I. Kant que condemnà les hipòtesis transcendentals de la metafísica, tot i que acceptava les hipòtesis empíriques perquè s’ajustaven més a allò donat a través de l’experiència. 

Es denomina teoria a un conjunt de regles també pràctiques, quan són pensades com principis generals i es fa abstracció d’una quantitat de condicions que, tanmateix, tenen influència necessària en la seva aplicació. A l’inversa, es denomina pràctica, no a qualsevol acte, sinó al que realitza una finalitat i està pensat en relació amb principis de conducta representats universalment”. I. Kant: Uber den Gemeinspruch: Das mag in der Theorie richtig sein, taugt aber nicht für die Praxis 

[@more@]



3 comments ↓

#   antifilòsof on 01.31.05 at 18:49     

Hola Anna. Em pots dir d’on treus que jo t’he dit que no has utilitzat el concepte de teoria correctament?

#   anna on 01.31.05 at 18:54     

“Aplicar, d’una tirada, la paraula teoria a coses enunciades en un llibre de 1781 i un blog de 2005 sense cap precaució metodològica és, com a mínim, arriscat, i, probablement, una font de malentesos. A l’espera que l’autora precisi el terme ens en farem una noció provisional, que serà vaga però ens permetrà tirar endavant. Suposarem que amb «teoria» aquí es vol dir alguna cosa així com una afirmació que té la propietat de poder ser encertada o equivocada.”

#   antifilosof on 02.04.05 at 21:34     

Anna: “arriscat” no es incorrecte, sino que porta un risc, concretament el risc de “malentesos”. Aixo no es cap incorreccio, no es cap cosa mal feta. Un malentes es dona quan qui ho llegeix interpreta la frase de manera diferent a qui ho ha escrit. No es cap valoracio.