Naufragis

Així com naufraguen els vaixells al mar roig, així també poden naufragar les idees en el mar de la incomprensió epistemològica. En aquests moments la meva nau trontolla enmig d’una tempesta dirigida per una força filosòfica "superior" anònima.

És curiós com l’anonimat permet dir i fer coses que potser d’una altra manera no es farien o dirien. Dic potser, perquè no voldria generalitzar ni establir cap llei normativa. Però, de l’anonimat ja en parlaré un altre dia. Ara per ara, dedicaré els meus esforços a la recerca del territori de la veritat que em permeti allunyar-me de la tempesta.

Fa segles un filòsof, I.Kant (s.XVIII), fent un estudi crític de les facultats cognoscitives humanes exposà, al principi de la doctrina trascendental del judici (del llibre Crítica a la raó pura): "No només hem recorregut el territori de l’enteniment pur i examinat curosament cada part, sinó que, a més, hem comprovat la seva extensió i assenyalat la posició de cada cosa. Aquest territori és una illa que ha estat tancada per la mateixa naturalesa entre límits invariables. És el territori de la veritat – un nom atractiu – i està envoltat per un oceà ampli i tempestuós, vertadera pàtria de la il·lusió, on algunes boires i alguns gels, que es desfan ràpidament, produeixen l’aparença de noves terres i enganyen una i una altra vegada amb esperances fútils al navegant ansiós de descobriments, conduint-lo a aventures que no és capaç d’abandonar mai, però que tampoc no pot concloure mai."

[@more@]



5 comments ↓

#   Sir William Temple on 02.05.06 at 21:15     

Era I. Kant o E. Kant (e d’Emmanuel)? Si ara aixequés el cap i veiés la seva Konigsberg convertida en la cutre saltxitxera Kaliningrad, demanaria que li tornessin els calers!

#   La pedra "doctora"... on 02.06.06 at 14:12     

Anna: Espero, (pre)suposo i desitjo de tot cor que aquesta tempesta, un cop acabada, et deixi a bon port. I si per això has de deixar la nau (per un temps) tancada, doncs tal dia farà un any. El primer és el primer, i després, el darrer. La “capitania” (els galons!) d’una galerna tan bonica com la de la foto ben bé que s’ho val, oi?.
Sort i ànims!
Ens llegim!

#   Albert Torrents on 02.06.06 at 19:12     

he disfrutat més legin-te que amb tots els anys de clases i bar a la facul. De vegades he sntit que ser llicenciat tenia molt menys profit que les lletres compartides. Si et cal cercar nous ports cerca’ls. en el cami tens i tindras lectors i amics anonims que et donaran vents a les veles. Una abraçada!!!

#   Ferran on 02.06.06 at 20:26     

Era I d’Immanuel. Benretrobada Anna.

#   frannia on 02.11.06 at 11:30     

A voltes els naufragis els provocam nosaltres mateixos per culpa d’una por cruel a navegar