Som nòmades

Estava fent les maletes per marxar uns dies de viatge i he pensat que en el fons som nòmades. Ens agrada viatjar, moure’ns, anar a altres llocs, conèixer noves terres. Segurament no hauríem sobreviscut si no fos així, és a dir, si el viatjar no fos inherent a la nostra condició humana. De fet els darrers estudis sobre l’evolució humana, constaten que tenim una capacitat d’ocupació planetària que ens fa diferents de la resta d’espècies animals. Potser si ho tinguéssim més present entendríem com és que hi ha gent que deixa la seva terra per anar-se’n a una altra, encara que sigui per buscar noves oportunitats. Tots som emigrants des de fa mil·lennis i ho continuarem essent quan ens traslladem a viure a altres planetes. No és la nostra naturalesa, sinó la nostra condició la que ens determina, tot i que no completament, sempre queda un bri de llibertat, o no?

Per conèixer millor la condició humana i la diferència amb el que s’anomena la naturalesa humana, recomano un llibre d’Hannah Arendt: La condición humana.

“Per evitar el malentès: la condició humana no és el mateix que la naturalesa humana, i la suma total d’activitats i capacitats que corresponen a la condició humana no constitueix res semblant a la naturalesa humana. (…) El canvi més radical que es pot imaginar en la condició humana seria l’emigració dels homes des de la Terra a un altre planeta. Aquest esdeveniment, ja no totalment impossible, comportaria que l’home hauria de viure sota condicions fetes per l’home, radicalment diferents de les que li ofereix la Terra. ni labor, ni treball, ni acció, ni pensament, tindrien sentit tal com els coneixem. No obstant això, fins i tot aquests hipotètics vagabunds continuarien sent humans; però l’únic judici que podem fer respecte a la seva “naturalesa” és que continuarien essent éssers condicionats, si bé la seva condició seria, en gran part, autofabricada.” Pàg. 37

[@more@]



3 comments ↓

#   aladern on 02.12.06 at 21:34     

fent les maletes per marxar uns dies de viatge… Confort o normal? :))
Jo diria que la nostra condició, més que viatjar, és la de colonitzar. Per altra banda, res que sigui diferent de qualsevol altra espècie. Vols dir que això no ho tenim ja imprès als gens tots els éssers vivents?

#   La pedra de viatge. on 02.13.06 at 12:23     

Acabo de llegir en un article del diari “AVUI” que el fet de que sapiguem on som, qui som, què fem, amb qui convivim,…, etc., dia rera dia, també influeix (i molt, segons els experts) en l’enfermetat del S.XXI: la depressió. I sens dubte, una de les millors maneres de combatre-la és moure’s, és a dir, viatjar, per exemple. Els humans, potser genèticament, som uns “culs inquiets”, o no?

#   frannia on 02.14.06 at 13:57     

Som nòmades fins i tot quan volem habitar un altre cos.