Mini filosofia tunisiana condensada

Aquests darrers dies he fet un viatge maratonià per terres tunisianes amb 30 alumnes. De fet només hi hem estat 3 dies, però he pogut besllumar una mica el tarannà filosòfic tunisià. El primer dia (a Tunis estava plovent) vam arribar molt tard a Sousse, en un hotel on l’estalvi de llum era notable, això o volien crear un ambient d’intimitat força alt. La primera impressió va ser de poques llums, d’estar en un país d’ombres i de pensament poc clar. Tanmateix, no és així. Els tunisians tenen les idees molt clares, com vaig poder comprovar més endavant.

La primera nit va ser freda, sobretot tenint en compte que l’aire acondicionat-calentador de l’habitació no anava bé i en comptes de sortir aire calent sortia fred. L’endemà va sortir el sol i vam visitar la medina de Sousse on els alumnes s’ho van passar d’allò més entretingut amb el regateig i comprant. Personalment el regateig em posa molt nerviosa i no en sé. L’art de l’engany no em convenç, en canvi els tunisians comerciants en són uns experts.

Per la tarda, després de prendre el sol en una terrassa, vam agafar el tren per anar a Monastir (al ribat hi van gravar la peli "La vida de Brian"), després vam tornar a Sousse. En el tren encara es conserven les divisions entre primera i segona classe. Val a dir que la primera classe anava mig buida i que la segona plena de gom a gom.

L’endemà va començar la ruta cap el desert, passant per El Djem (coliseu romà) i Matmata (cases troglodites, només varem visitar-ne una i molt petita, força decepcionant), per la tarda vam anar en camell, al principi em feia una mica de por, però quan li agafes el tranquillo és divertit. Del desert puc dir poca cosa, m’esperava grans dunes i res. Les dunes són petites i plenes de matolls que fan les delícies dels camells (dromedaris en aquest cas).

El més curiós va ser veure durant el trajecte fins a les portes del desert (Douz), molts tunisians venent gasolina de Líbia (on és més barata) de manera legal. És a dir, el govern permet el contraban de gasolina, perquè d’aquesta manera a part de donar feina als joves, també la part del país més pobre pot equilibrar la seva economia.

Al vespre a Douz vam conèixer a una mena de poeta tunisià (Moha) que ens va recitar poemes a la llum de la lluna i ens va comentar que tenia contactes amb una noia de Girona que ha fet un llibre sobre poemes del desert, a part que li havia trencat el cor (segons ell per culpa de la distància). Un personatge molt interessant amb una peculiar filosofia de la vida. La seva filosofia pot resumir en part el que seria la filosofia tunisiana: viure el dia a dia, viure el moment (“Carpe diem” d’Horaci) de manera senzilla sense preocupar-se massa pel futur. Tot i així, Tunísia està en ple desenvolupament, per tant el futur sí que els preocupa, però potser no excessivament.

Al dia següent, de matinada, a les 4 ens vam dirigir al llac salat per veure la sortida del sol, (realment va ser preciós), després al palmeral de Tozzeur varem anar en calessa (molt divertit de tan ridícul que era) i un cop visitat el palmeral varem agafar un 4×4 per anar al desert de muntanya i els oasis, Chebika, Tamerza, … Per la tarda, de tornada a Sousse, va tocar fer una parada a Kairouan, però ja estava tancada la mesquita i no la vam poder veure per dins.

L’última nit es van sentir per tot l’hotel els sons de tambors ancestrals, que ens recordaven el nostre passat primitiu i anunciaven tot un esdevenidor incert.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   El Pensador on 02.22.06 at 20:39     

Sembla que la filosofia tunisiana, es troba bastant en línia amb la filosofia de bona part del jovent d’avui en dia. A la fi, —admet-me la simplificació— la filosofia pròpia dels futurs incerts.