Filosofia de Fires

A Girona aquests dies se celebren les Fires. Com cada any la devesa s’omple d’atraccions, parades comercials, barraques i concerts. M’imagino com viurien les Fires els grans filòsofs.

R. Descartes donaria voltes a la "nòria" del pensament solipsista? Els sofistes ensenyarien com atreure als visitants a les tómboles? Sòcrates aniria a les barraques a parlar amb els joves i ensenyar-los a tenir coneixement d’ells mateixos? Jugaria D. Hume a la cursa de camells (a falta de billar) i pensaria en les relacions causa-efecte o en la probabilitat de posar la bola al forat i guanyar?

Pujaria K. Marx a les muntanyes russes i explicaria com la superestructura (funcionament de l’atracció) depèn de la infrastructura (peces de ferro i metall)? Pensaria G.W. Leibniz com les monedes (mònades) mantenen una harmonia preestablerta en les màquines on aquestes s’empenyen unes a les altres fins a caure? Acceptaria el destí Sèneca al veure que mai li toca a la tómbola? Entraria Plató a una casa de la por per mostrar els enganys de la caverna o advertiria als que s’atreveixen a entrar al laberint de vidre que els sentits els enganyen? Suportaria J. P. Sartre el vertigen de les atraccions més agosarades?

“Davant l’espectacle d’aquesta mobilitat universal, alguns de nosaltres se sentiran preses del vertigen. Estan acostumats a la terra ferma; no poden adaptar-se al balanceig i al caboteig. Necessiten punts «fixos» als que amarrar el pensament i l’existència. Creuen que si tot passa, res existeix; i que si la realitat és mobilitat, no existeix en el moment en què se la pensa, que escapa al pensament. Segons diuen, el món material va a dissoldre’s i el món va a ofegar-se en el fluix torrencial de les coses. Què es tranquil·litzin! Si consenten a mirar-ho directament, sense vels interposats, el canvi els semblarà molt aviat com el més substancial i durador que el món pot tenir. La seva solidesa és infinitament superior a la d’una fixesa que no és més que un acord efímer entre mobilitats.” E. Bergson: El pensament i el moviment, en Memoria y vida. Textos triats per Gilles Deleuze, Aliança, Madrid 1977, p. 20-21.

[@more@]



4 comments ↓

#   Pedra Filosofant on 10.29.05 at 16:17     

La història de la filosofia és talment un món del pensament en fires. Puges on, quan i com vols, de pagament o de franc. La sorpresa pot estar (o no) amagada al darrera de cadascuna de les atracions de la vida. L’única moneda admesa és volguer “saber” i estaimar-lo sense prejudicis. I per molt gròs que sigui el recinte firal, de la mà dels filòsofs sempre retrobes de bell nou el camí del coneixement. Bones Fires, Anna. Ens llegim!

#   Marc Corbera Mestres on 10.29.05 at 21:06     

Bon article, curiós. Sembla això de “la vida és una tómbola”.

I el Nietzsche avisaria als que pugessin a una nòria de recomanar-los contra el plaer dionisíac? I el Kant faria “La Crítica de la fira” mentre examina el mecanisme per distingir veritat de falsedat en les trampes de les tendes de tir amb escopeta?

#   dErsu_ on 10.29.05 at 23:29     

Això em fa recordar el famós partit de futbol que vàren jugar les sel·leccions de Grècia i Alemanya. Van guanyar els grecs, crec, gol de Sócrates, tot i que Kant va protestar a l’àrbitre alguna cosa. El que ara no recordo és en quina de les pel·lícules dels Monty Phyton vaig veure la crònica del partit.

#   Myrddin on 11.10.05 at 22:57     

Una vegada estava a barraques amb un company de la feina, anàvem els dos sols i ens hi vam trobar de casualitat, i em comentava que ja no li motivaven les barraques, que no esperava trobar-hi res. Jo li vaig fer un símil, considerant les barraques un microcosmos en sí mateix, i li vaig dir que ho tenia tot a l’abast. Només calia que es mogués prou, ser pacient i estar sempre ben atent, que al final segur que hi trobaria quelcom d’interessant.

Filosofades barraquerístiques sense cap mena d’importància.