Filosofia esllavissada

Fa dies que no escric al bloc perquè em passo el dia a la carretera. El dimarts passat es podria dir que gairebé vaig viure a la carretera intentant retornar a casa després d’un dia de feina. Les carreteres estaven tallades per la pluja i quan em semblava trobar la drecera que em conduiria de retorn a la llar, un esllavissament de terra va bloquejar el camí, fou aleshores quan em vaig adonar que era la mateixa carretera la culpable, d’alguna manera, de l’esllavissament filosòfic que patia. Un esllavissament que encara perdura.

Però això no és tot, també la filosofia fa temps que ha patit un esllavissament considerable. No sé si serà possible treure les runes que bloquegen el pensament, no sé si serà possible trobar els recursos necessaris per a tornar a posar la filosofia al lloc que li pertoca. Potser ja és massa tard o no. Tindrà raó E.M.Cioran?

"L’univers no es discuteix; s’expressa. I la filosofia no l’expressa. No comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat…" Adiós a la filosofia i otros textos

[@more@]



4 comments ↓

#   Perejoan on 10.21.05 at 16:34     

La lucidesa de la realitat. Em sembla que m’agradaria conèixer-lo més, aquest Cioran.

#   La Pedra Filosofant on 10.22.05 at 19:08     

La filosofia sempre ha trobat problemes, entrebancs i esllavissades al llarg de la història per tal d’arribar (intentar-ho, si més no) d’expressar amb llenguatge tot el relacionat amb el que es discuteix. Forma part d’ella mateixa. La filosofia i el filosofar existiran sempre i arreu, però. La filosofia no sap de terrenys “materials” en el procés del pensament.

#   Albert on 10.22.05 at 20:42     

“El pesimista debe inventarse cada día nuevas razones de existir: es una víctima del «sentido» de la vida.”

No està malalment aquest Cioran, però caldrà llegir una miqueta més:
http://www.lexia.com.ar/CIORAN.htm
Disculpa el recurs senzill de l’enllaç. M’encanta aquest bloc i en soc un lector habitual. Prometo escriure més quan em recuperi del trasllat de pis que estic patint 😉

#   Marc Corbera Mestres on 10.29.05 at 21:33     

Jo vaig comprar aquest llibre que vosaltres dieu, i apart d’entendre poc el que hi posava (em va semblar un conjunt desordenat d’aforismes) estic bastant en desacord amb la seva visió de la filosofia.

La filosofia no ha mort, i la part de la filosofia que ha quedat antiquada és menys del 40% del total de la filosofia.

El Cioran és un pessimisme tòpic, un antiestructuralisme, i una xuleria. Jo, la meva etapa d’admirador de Nietzsche ja l’he passat.

La filosofia no només ha d’excitar el plaer nihilista de la vida (jo trobo que ni això), ha de fer una estructura ontològica de la realitat.

Cioran no descriu una necesària ruïna de la filosofia. Potser la filosofia va a la ruïna, però per un desperdici innecessari, per una pèrdua lamentable. Cioran és una pretensió d’eliminar la filosofia; res més.

Fer una filosofia destructiva sempre és fer mal, però mentre la foguera crema gent i llibres algú trobarà romàntic mirar l’incendi per la tele…