Metamorfosi social

Ahir vaig anar a veure “Metamorfosis” de la Fura dels Baus que utilitza més aviat com a excusa el text de Kafka per presentar la metamorfosis d’un individu que prefereix aïllar-se del món abans que enfrontar-s’hi, que opta per tancar-se, apartar-se de la gran massa per poder mantenir la seva diferència. Com a referència pot servir el cas dels hikikomori japonesos, nois que decideixen tancar-se a la seva habitació, perquè no poden suportat la pressió social a la qual estan sotmesos diàriament en la societat escolar nipona. Al Japó estan buscant solucions al problema, en canvi en l’obra de la Fura, la solució proposada pren un to molt més provocatiu presentant la tendència social a eliminar el problema amb la desaparició del subjecte, amb la seva eliminació per a que no destorbi.

Personalment, tot plegat em fa pensar que és la societat la que en els darrers anys està patint una transformació, una metamorfosi difícil d’encaixar per l’individu que no vol formar part d’una societat de massa on s’han establert com a valors dominants: l’eficàcia, la velocitat, el risc i la incertesa. Uns valors generats per les infotecnologies en xarxa, cada vegada més omnipresents en la vida quotidiana.

El que importa avui en dia no és ser en sentit parmenidià, existir com a entitat permanent i invariable, sinó en saber ser i no-ser en el sentit heraclitià, en existir com a entitat líquida que es deixa fluir pel corrent de la comunicació en xarxa.

Els homes no han arribat al coneixement d’aquest logos que ha existit des de sempre, ni abans d’haver sentit parlar d’ell ni tampoc després. Perquè, venint totes les coses a l’existència segons aquest logos, els homes semblen gents inexpertes, quan assagen paraules i actes tals com els que jo descric detalladament, distingint cada cosa segons la seva natura i expressant com és. Se’ls escapa el que els homes fan en estat de vigília, igual que se’ls escapa el que realitzen dormint.Heràclit

[@more@]