Aprendre o desaprendre?

Diu la dita que cada dia s’aprenen coses noves, però a mesura que passa el temps poques coses noves s’aprenen. Potser, amb els anys el que es fa és desaprendre més que aprendre. A què em refereixo? Doncs, que a vegades el que hem anat aprenent al llarg de la vida, ja no serveix. Els temps canvien, i amb ells, també, els coneixements i habilitats necessàries per fer front als dies que vivim perillosament.

Se sol definir l’aprenentatge com un procés d’adquisició de coneixements i habilitats, ja sigui a través de la família, l’escola, els amics, societat o d’un mateix. A través d’aquest procés, i capgirant el sofisma que presenta Plató en el seu diàleg “El Menó” aprenem el que no sabíem que havíem d’aprendre, perquè precisament no sabíem què havíem d’aprendre. Si ho haguéssim sabut, ja no ho haguéssim après.

Aprendre ja no és recordar, retornant a les paraules de l’antic filòsof grec Plató, sinó que aprendre avui en dia, en una societat canviant i dinàmica com és la nostra, més aviat vol dir desaprendre el que havíem après. Aquesta és una lliçó que pot esdevenir difícil per aquells que encara creuen en la immutabilitat de les idees i de les nacions abstractes com a resultat de constructes del passat (un exemple: Espanya). Alguns encara els costa d’aprendre que Catalunya és una nació, perquè es resisteixen a desaprendre el que havien après durant tants anys de domini.

Altres, com K. Popper prefereixen dir que s’aprèn dels errors. En part també és cert que, molt sovint, a l’equivocar-nos aprenem a pensar i actuar d’una manera diferent. Tanmateix, com se sol dir, l’home (i la dona també) és l’únic animal que ensopega dues vegades (i moltes més) sobre la mateixa pedra. Per tant, per molt que ens equivoquem no aprenem, sinó que desaprenem.

"I ocorre així que, sent l’ànima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant les coses d’aquí com les coses de l’Hades i totes les coses, no hi ha res que no tingui après; amb la qual cosa no és estrany que també sobre la virtut i sobre les altres coses ella sigui capaç de recordar el que per descomptat ja sabia abans. Ja que sent, en efecte, la naturalesa sencera homogènia, i havent-ho après tot l’ànima, res no impedeix que qui recorda una sola cosa (i a això anomenen aprenentatge els homes), descobreixi ell mateix totes les altres, si és home valerós i no es cansa d’investigar. Perquè la investigació i l’aprenentatge, per tant, no són en absolut cap altra cosa que reminiscència."

PLATÓ, Menó

[@more@]



2 comments ↓

#   pere on 10.11.05 at 1:26     

Tot jorn aprench e desaprenc ensemps,
e visch e muyr, e fau d’enuig plaser,
axi maseix fau de l’avol bon temps,
e vey sens ulls e say menys de saber,
e no strench res e tot lo mon abras,
vol sobre.l cel e no.m movi de terra,
e ço que.m fuig incessantment acas
e.m fuig aço que.m segueis e m’afferra.
Jordi de Sant Jordi.

Disculpa’m pels versos, però és, també, el que m’ha suggerit el post. O no és també això?

#   Pedra Filosofant on 10.11.05 at 12:07     

Entre moltíssimes altres coses, filosofar es aprendre a saber, alhora que saps que et queda molt per aprendre. També es diu que saber un poc de molt és millor i més útil que saber un molt de poc. Per tant -i des de l’alçada de les meves sabates d’ignorant i de deixeble de grans mestres- reclamo des d’aquí un xic més d’atenció i reconeixement de l’auto-aprenentatge. S’aprèn a molts llocs, però a molts (i moltes)els cal aprendre que hi ha qui vol aprendre com vulgui i on vulgui. Per un altra banda (i aquests són els pitjors) hi ha qui es creu que ja ho ha après tot, i que per tant, ells són el saber excels i en majúscules. Error greu. Els grans mestres ho són perque són vehicles del seu saber, mitjans de l’aprenentatge envers els demés. Així queda clar que a les espanyes a més de un (i de dos) els cal unes cuantes classes de filosofía moral, ètica i política, per exemple (i per anar fent boca de la seva ineptitud per estar al servei del poble).