Som mortals

Fa temps que ho sabem, des que la consciència va emergir del nostre cervell complex ens vam adonar que no era possible viure eternament. Amb tot, gràcies als avenços tecnocientífics hem aconseguit allargar la vida. Els nostres avantpassats vivien molt menys temps, estaven sotmesos a malalties que avui en dia ja no suposen cap perill. Però, malgrat haver desterrat algunes de les amenaces més importants, no en tenim prou, volem viure més temps.

Fa uns dies es va parlar al programa Redes de la immortalitat i de les investigacions que s’estan duent a terme per aconseguir viure eternament. Alguns científics com Ray Kurzweil, Marvin Minsky, Gregory Stock i el biòleg de la Universitat de Cambridge, Aubrey de Grey insisteixen en què, en menys temps del que ens pensem, podrem viure per sempre. Els recents estudis sobre l’envelliment han descobert que és possible controlar el procés que degenera, les nostres cèl·lules.

Hi ha un grup (no sé si es pot qualificar com a secta) anomenat els “Immortalistes” que parteixen de la següent idea: “Si has viscut fins ara, pots seguir vivint encara més.” Creuen en la possibilitat d’esdevenir immortals gràcies a la manipulació genètica, a la crionització i a les noves tecnologies. Es tracta d’una especulació pràctica que es presenta com una hipòtesi d’un futur possible.

Els antics filòsofs grecs ja van parlar de la immortalitat (pitagòrics, Plató…), però no en un sentit estrictament físic, sinó de l’ànima (element espiritual). Els humans sempre hem buscat viure eternament, tanmateix si ho aconseguim la pregunta que em faig és: quan aconseguim viure eternament, quin sentit tindrà la vida? Si la vida té un sentit i un valor és precisament perquè tenim sempre el risc de perdre-la. O no? I encara una altra pregunta: volem viure eternament?

En una de les primeres reflexions (“filosòfiques”) sobre la condició humana el Poema de Gilgamesh, rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap al 2600 abans de Crist mostra a través dels següents versos l’absurditat de l’afany d’immortalitat:

Quan els deus crearen els humans
els hi destinaren la mort,
guardant la vida per ells mateixos.
Tu Gilgamesh omple’t el ventre,
gaudeix de dia i de nit.
Celebra cada dia una alegre festa,
balla i juga dia i nit.
Posa’t vestits flamants
renta el teu cap i banya’t
Atén el nen que t’agafa de la mà i alegra’t
Alegra’t abraçant la teva dona.
Doncs, aquest és el destí de l’home.
Tauleta X, columna 3

Poema de Gilgamesh estudi i traducció de F. LARA, Madrid, Tecnos, 1988

[@more@]



4 comments ↓

#   frederic on 10.09.05 at 10:27     

Això de la immortalitat i la llargada de la vida és tan relatiu… fa una setmana he tornat del Senegal i allà una persona de 50 anys ja és un avi molt i molt gran perquè la seva esperança de vida és molt més curta que la nostra.

#   Pedra Filosofant on 10.10.05 at 14:20     

Segons els entesos en aquests temes (biòquímics sobretot) el quid de l’envelliment dels sers vius rau en el procés inexorable-ineludible “d’oxidació” que pateixen les cèl-lules dels organismes vius només els hi entra el primer alè de vida (valgui la redundància). Es pot esquivar, en un futur, aquesta “oxidació” cel-lular?. A quin preu?. Si s’aconseguís, hi cabrem tots en aquest coi de món?. Un cop aconseguida la “hipotética” inmortalitat, en mans de qui deixem l’hora de dir “adéu-siau”? En mans dels científics, potser?. L’ànima i el record dels que ens han deixat sí que són inmortals, o tampoc?. Ha de ser ben avorrit viure “per sempre”.

#   melonstarats on 10.13.05 at 20:56     

No ho sé però a mi això de viure físicament per sempre o d’allargar notablement la vida no em sembla una millora. No us sembla que ha de ser aborrit i que s’ha de patir molt veient com el món ja no és com era avans? ni les persones… Nosé a mi em sembla un futur trist.
Un dia vaig tenir un malson en el que era inmortal, amb això us ho dic tot… xD

#   dErsu_ on 10.15.05 at 22:29     

No veig cap novetat. Fins ara els capellanets ens venien l’ànima inmortal, i ara els científics (que sempre han estat més dogmàtics que els simpàtics capellanets) un cos immortal. La novetat fora que els capellans venguessin cosos immortals, i els científics ànimes. Per cert, conec una sabateria de sabates immortals, car el propietari assegura que les botes que ven duraran tota la (immortal) vida.