Un món ideal?

Quin seria el món ideal? El món perfecte? Existeix? Què és la perfecció? Plató ho tenia molt clar, el seu món perfecte no era el món sensible, el que podíem percebre a través dels sentits, perquè els sentits ens mostraven un món canviant, mutable, contingent, on les coses eren i després deixaven de ser. El món dels sentits era, per Plató, un món d’aparences, un engany. Els sentits ens menaven vers la inseguretat, la incertesa i el relativisme. En canvi el món perfecte era el món intel·ligible, el que podíem veure només amb els ulls de la ment. El món de les idees era l’autèntica realitat, perquè sempre era el mateix, no canviava, era permanent i etern.

Per molt ideal i perfecte que fos el món de les idees platònic, avui en dia, ens sembla estrany i irreal. Vivim en un món d’incerteses, d’enganys, d’aparences, de conflictes i de lluites, on cada dia mor una dona en mans d’un home gelós, on centenars d’immigrants posen en perill la seva vida per poder creuar una frontera, on moren milers d’infants perquè no tenen res per menjar o per curar les malalties que pateixen, on terroristes suïcides es dirigeixen a centres turístics per immolar-se…. Però, aquest és l’únic món existent i real. No existeix un altre món més segur i vertader. No existeix un món perfecte més enllà del nostre món sensible i contingent. Un altre món no és possible, l’únic que podem fer és que el nostre món tingui més possibilitats.

“La qüestió més important que hem de plantejar serà preguntar quina pot ser la contribució de les idees als éssers sensibles, eterns o temporals. Perquè no són causes de cap moviment ni de cap canvi. No constitueixen tampoc cap ajuda per a la ciència dels altres éssers: no són la seva essència, si no estarien en ells; ni són per explicar la seva existència, perquè no són immanents als éssers participats.” Aristòtil, Metafísica, Xlll, 4 i 5. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat antiga, Herder, Barcelona 1982, 5a. ed., p.78-81).

[@more@]



2 comments ↓

#   Myrdin on 10.06.05 at 0:10     

Dijous passat em vaig fer posar ulleres, des de llavors he descobert un món més real del que fins ara havia estat percebint.

Plató tenia rao.

#   Pedra Filosofant on 10.06.05 at 14:57     

Ara potser en diré una de grossa, i potser demà sortiré a l’AVUI, però és el que hi ha… Aviam… El “món ideal” existeix (¿ha d’existir?) a les nostres idees, o si més no, a les idees dels que volem creure/pensar en un món (més o menys) “ideal”. Fins aquí hem arribat doncs. El problema el veig quan passem de les idees, a la “idealització”, és a dir, quan no anem més enllà de la idea “de”, i ens hi quedem a fer-la badar, com fan els idealistes, amb Plató al capdamunt. Conclussió (meva): si cerquem l’encaix entre la idea que tenim de món ideal, amb el món real, veurem que hi ha molta feina per fer. Al món, a les idees, o a ambdós.