De la unitat a la multiplicitat

Els primers filòsofs de l’antiga Grècia estaven preocupats per trobar l’arkhé, el principi explicatiu de la naturalesa. El seu objectiu era reduir la multiplicitat a una unitat per poder fer més comprensible la realitat perceptual. Després de diversos intents (Tales: l’aigua, Anaximandre: l’indeterminat, Anaxímenes: l’aire) es van adonar que no era possible explicar la multiplicitat a partir d’un únic principi, perquè no servia per explicar el procés de transformació d’un únic element a tota la multiplicitat existent. De manera que, o bé només hi havia un sol element des de sempre (Parmènides), o bé tot canviava constantment (Heràclit).

Finalment, els filòsofs pluralistes van proposar que segurament eren necessaris molts més principis per explicar tot el que existia i que aquests principis eren des de sempre, solucionant d’aquesta manera el problema del pas del no-ésser a l’ésser. Així, Empèdocles va dir que els principis eren quatre: aire, terra, aigua i foc; els quals s’havien barrejat per la intervenció de dues forces: amor i odi (discòrdia). Anaxàgores va ampliar els elements (llavors o sements) a tants com coses existents i posteriorment Demòcrit va afirmar que aquests elements eren infinits i indivisibles, els àtoms (atomoi).

El que es pot extreure d’aquestes reflexions és que la realitat (natural i social) està formada a partir d’una multiplicitat d’elements. És a dir, que no es pot reduir la multiplicitat a una unitat. Seria desitjable que també arribin a aquesta conclusió els que defensen aferrissadament a Madrid la unitat (d’Espanya) per damunt de tot i el Nou Estatut no trobi cap entrebanc per ser aprovat.

Simplici ens transmet aquest fragment (de caelo 242,21) sobre la teoria atomista de Demòcrit: "… aquests àtoms es mouen en el buit infinit, separats uns d’uns altres i diferents entre si en figures, grandàries, posició i ordre; al sorprendre’s uns a uns altres col·lisionen i alguns són expulsats mitjançant sacsejades a l’atzar a qualsevol lloc, mentre que uns altres, entrellaçant-se mútuament d’acord amb la congruència de les seves figures, grandàries, posicions i ordenaments, es mantenen units i així originen el naixement dels cossos composts."

[@more@]



1 comment so far ↓

#   an-arxos on 10.01.05 at 16:00     

acave de descobrir el diari aquest, i nincà que hui no estic molt bé per a llegir filosofia, ja te tinc fitxat i aniré entrant a vore què hi ha per aqui.
visita nuestro hotel 🙂
aphönic