Un món relativista

Ahir vaig assistir a una conferència sobre “La importància de ser l’observador. El caràcter absolut de la relativitat” on el conferenciant explicava com Einstein havia arribat a construir la teoria de la relativitat general. Val a dir que el que més em va interessar (per les conclusions que es poden extreure i aplicar al món actual) fa referència als dos principis de la relativitat:

  1. Les lleis de la natura no depenen de l’observador ni del seu estat de repòs o de moviment. Les lleis de la natura són absolutes.
  2. La velocitat de la llum és constant per a tots els observadors independentment de l’estat del receptor i de l’emissor.

La conclusió que es pot obtenir a partir d’aquestes lleis és que no existeix un observador privilegiat i que les diferents descripcions del món per part d’individus situats en diferents posicions són equivalents: les lleis són universals.

La conclusió més important potser sigui la primera, la de dir que no existeix un observador privilegiat en el món natural, en el sentit que no hi ha ningú que pugui dir que el que ell observa és més vertader que el que observa un altre, tot i que sembli el contrari. Aquesta idea és molt útil per fer caure tot tipus de fonamentalismes i dogmatismes que volen imposar la seva pròpia perspectiva.

Malauradament, però, en el món actual segueixen existint els privilegis en les diferents perspectives socials. No tenen la mateixa perspectiva els que s’esperen per poder traspassar una tanca fronterera i els que estan a l’altra costat vigilant amb un fusell que ningú traspassi els límits territorials. Amb tot, tant per a uns com per als altres les lleis són les mateixes.

Tot relativista moral creu que la bondat, allò que es correcte i la justícia són relatius segons les creences de la gent. Per dir-ho d’una altra manera, tot relativista moral creu que els cristians, que Neró oferí als lleons, justificaven la seva fe i el seu martiri, però també que fou justificat que Neró els martiritzés. Els relativistes morals creuen que fou una gran tragèdia que tants civils innocents morissin als avions segrestats i a la destrucció del Wordl Trade Center, però també creuen que els segrestadors foren guerrers justificats en emprendre la jihad segons les seves regles. La difusió del relativisme moral, i del seu malaurat patrocini polític per part dels centres d’educació superior americans i europeus ha portat una gran confusió al món occidental durant l’últim terç del segle XX. Mancats d’un compàs moral, d’entre altres eines filosòfiques necessàries per a examinar i entendre els sistemes de creença, a milions de persones se’ls fa difícil o impossible establir un context per als esdeveniments de l’actualitat, sense importar com siguin de terribles. I això afegeix paròdia a la tragèdia. Lou MARINOFF: Pregunta-ho a Plató,Edicions B – Edicions Proa, Barcelona 2003, p. 25

[@more@]