La societat del risc global

L’altre dia un pobre noi d’origen brasiler va ser assassinat brutalment per les forces de la policia britànica, que s’ha disculpat del fet i ha demanat perdó a la família. Però, hi ha cap disculpa que valgui per consolar a la família d’aquest noi mort per culpa de la paranoia social? Ahir, uns turistes que estaven estiuejant a les costes del mar roig, on m’han dit que és un lloc ideal per practicar el submarinisme, van patir els efectes devastadors del terrorisme internacional global. Demà potser ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Vivim en una societat de risc global com així ho assenyala Ulrich Beck.

“La societat del risc, pensada fins a les seves últimes conseqüències, vol dir societat del risc global. Doncs el seu principi axial, els seus reptes, són els perills produïts per la civilització que no poden delimitar-se socialment ni en l’espai ni en el temps. En aquest sentit, les condicions i principis bàsics de la primera modernitat, la modernitat industrial –antagonisme de classe, estatalitat nacional, així com les imatges de la racionalitat i el control lineal, tecnoeconòmic- són eludides i anul·lades.” U. Beck: La sociedad del riesgo global. Ed. s.XXI , Madrid 2002, pàg. 29

El pitjor de tot és que la mateixa policia s’ha convertit en un factor de risc. La mateixa societat és un risc. La societat en un principi es va formar amb l’objectiu principal d’assegurar la supervivència de l’espècie humana, i havia de servir protegir-nos dels riscos que implicava viure en una naturalesa salvatge i amenaçadora. La societat proporcionava seguretat davant dels riscos imprevisibles d’una naturalesa dinàmica, canviant i incerta. Ara ja no podem dir el mateix, la societat actual genera més riscos que no pas seguretats. I ja no solament riscos ambientals, sinó també riscos vitals.

Sabrem trobar la porta de sortida?

[@more@]