El terror

Fa anys un professor de filosofia política ens explicava a classe que vivíem en una època sotmesa a l’amenaça de la destrucció total, una època de por provocada per la gran bomba. Ara ja no és la gran bomba la que ens atemoreix i aterroritza, sinó els artefactes explosius casolans que qualsevol eixelebrat pot construir a casa seu i fer explotar davant dels nassos de la seguretat més segura. La por ja no és una amenaça fantasma descomunal, és una realitat que s’ha instal·lat ben a prop de les nostres vides i s’està transformant en terror.

Més que mai estem sota els designis incerts de la bogeria més aclaparadora. El resultat i l’objectiu dels kamikazes anihiladors de les consciències civilitzades no és altra que instaurar el regne del terror. El pitjor de tot és que ens deixem endur per aquest sentiment exagerat de por i que acabem en una paranoia reiterada, com està passant en alguns llocs com a Londres o a Nova York. Aleshores, acabarem desconfiant del veí i de la veïna, perdrem el dèbil terreny de la pau en una guerra de tots contra tots i contra ningú, perquè al final ja no hi haurà ningú per explicar-ho.

Mentre el terror es va instal·lant en la quotidianitat, n’hi ha que demà, o avui mateix, tornaran a fer cues a la carretera per anar a la platja de la quietud particular i, entre onada i onada, oblidaran, encantats pel cant de les meduses, que la terra s’està escalfant cada vegada més no solament pels fums contaminants que llancem a l’atmosfera, sinó pels fums de la violència humana.

La base de totes las societats grans i duradores ha consistit, no en la mútua voluntat que els homes es tenien sinó en el recíproc temor. Thomas Hobbes

De res no tinc més por que de la por. Montaigne

Si no voleu témer res, penseu que totes les coses són temibles. Sèneca

[@more@]