La filosofia en els weblogs

Un dels darrers comentaris al post anterior on es demana més nivell, m’ha fet plantejar la qüestió de com ha de ser la filosofia en els weblogs. Realment es tracta de fer una filosofia de nivell? I què és el nivell? Quan s’estableixen nivells, es jerarquitza, s’estableixen paràmetres de comparació, on uns estan més amunt i els altres més avall. De fet, molt sovint establim nivells, comparem, jerarquitzem…

S’estableixen nivells en la societat: hi ha els que tenen més nivell econòmic i poden gaudir de certs avantatges, mentre que altres tenen menys nivell i s’han d’aguantar. En aquest sentit s’entén perfectament, n’hi ha que tenen més diners i poden tenir dues cases, piscina i jardí si volen, en canvi n’hi ha que viuen en un pis de lloguer, amb una mica de sort tenen una banyera i un petit balcó per posar-hi quatre geranis. Fins i tot, es parla de ciutadans de primera categoria i ciutadans de segona, de tercera, de quarta.

S’estableixen nivells en la cultura: hi ha els que tenen més cultura i n’hi ha que en tenen menys. Entenent per cultura tot un conjunt de valoracions, coneixements pràctics i teòrics.

S’estableixen nivells en el coneixement o saber sobre un determinat tema (biologia, matemàtiques, història, filosofia…) o en fer alguna cosa (cuinar, nedar, planxar, conduir, escriure…) també, n’hi ha que en saben més i d’altres que menys. Fins aquí, em penso que estaríem d’acord. Ara bé, sempre he tingut dubtes respecte al que és el nivell en filosofia. Què vol dir tenir més nivell en filosofia? Vol dir que se saben més coses? Vol dir que es fan servir més paraules estranyes, abstruses, complicades? A vegades he sentit dir als meus alumnes: – X sí que tenia nivell, ningú l’entenia. En canvi a mi com que m’entenen, aleshores ja no tinc nivell? És això tenir nivell en filosofia, que ningú entengui el que vols dir? Ha de ser així la filosofia en els weblogs? Ha de tenir nivell? O potser vol dir que ha de ser original, diferent? Però, sempre ho pot ser? I quan vol donar a conèixer algun tema als no iniciats? Aleshores quin nivell ha de tenir? I, més important encara, ha de tenir nivell?

"És cert que, en la generalitat del gènere humà, la filosofia fàcil i evident tindrà sempre preferència sobre la precisa i abstrusa, i que molts la recomanaran no solament per ser més agradable, sinó també per ser més útil que no pas l’altra. Està més dins de la vida comuna, emmotlla el cor i els afectes, i, perquè commou els principis segons els que actuen els homes, reforma llur conducta i els acosta al model de perfecció que descriu. Ben altrament, la filosofia abstrusa, en estar fonamentada el voltant de la ment, que no pot intervenir en els quefers i les activitats, s’esfuma quan el filòsof surt de l’obscuritat i entra en la llum del dia; els seus principis difícilment poden mantenir alguna influència sobre la nostra conducta i comportament. Els sentiments del nostre cor, l’agitació de les nostres passions, la vehemència dels nostres afectes, dissipen totes les seves conclusions, i redueixen el filòsof profund a un simple plebeu." D. Hume: Investigació sobre l’enteniment humà Secció I, 3 Ed. 62 B.

[@more@]



2 comments ↓

#   Diògenes on 07.22.05 at 12:59     

El nivell en filosofia es basaria en la coherència del discurs i la seva capacitat de seducció. Filosofia és amor-a-la-saviesa: cal mantenir viu el desig de filosofar. Davant un text inintel·ligible escrit per un pedant, el tremp filosòfic desapareix. “Sigues filòsof, però enmig de tota la teva filosofia, continua sent un home” (D. Hume).

#   FANatiko on 07.22.05 at 15:30     

Jo crec que qualsevol persona es en essència, o en part, filosof. Tothom pot intentar fer filosofia, però el que et dona el nivell, es conèixer i entendre d’altres filosofies de forma que un es capaç d’elaborar raonaments utilitzant d’altres formes de pensament que no comparteix com a seves.
Si vols pensar com ha de ser la filosofia en els weblogs, dona, potser no ha de ser tant diferent de la filosofia convencional. Potser si que te un format diferent, però be que la cosa va canviar dels diàlegs grecs als assajos moderns i no es va morir pas ningú (els filòsofs grecs si que es van morir pel camí, però ja tenien certa edat).
Ara be, hi ha força gent famosa que te un weblog i no pas per això tenen mes èxit (diria que tenen menys) que la gent convencional, es mes, potser la gent el que busca en els weblogs es una discussió de tu a tu, mes que una obra dogmàtica (el terme potser no es el mes idoni, però espero que se m’entengui).