La intuïció

A vegades tenim intuïcions sense saber explicar com és que les tenim. Intuïm que un fet o un esdeveniment serà d’una manera o d’una altra, intuïm que tindrem un bon dia, que no ens tocarà la loteria, que sortirà tal tema en un examen, que farà sol o que tornarà a fer calor. Fins i tot, podem intuir que el món podria ser d’una altra manera, sense terrorisme, sense guerres… Algunes d’aquestes intuïcions provenen de dades prèvies, altres però, no sabem d’on provenen. La filosofia ha tractat la intuïció des dels seus inicis com a una forma de “coneixement” imprevisible i en certes ocasions poc segur. Per exemple Plató i Aristòtil ja van parlar de la intuïció, tot i que el primer li va donar més importància que no pas el segon.

Però, què és la intuïció? És un sentiment? És una capacitat intel·lectual que proporciona coneixement vertader? Seria encertat dir que expressa una visió directa i immediata d’una realitat o la comprensió directa i immediata d’una veritat? Però, de quin tipus de veritat? Alguns filòsofs l’han considerat com una forma de coneixement primari i fonamental, al qual se subordinarien altres formes de coneixement. Altres, en canvi, l’han vist com una font de falsedats i errors en el coneixement. A l’època moderna R. Descartes va recuperar aquesta forma peculiar de coneixement posant-la al mateix nivell que la deducció. Locke també va utilitzar el concepte per a referir-se al coneixement d’experiència. Un cas diferent va ser el de I. Kant que va distingir entre diferents tipus d’intuïció: intuïció empírica, intuïció intel·lectual i intuïció pura; i només va acceptar la primera, perquè és la que està en relació més directa amb els objectes donats per la sensibilitat.

"La nostra naturalesa comporta que la intuïció només pot ser sensible, és a dir que no conté sinó el mode amb que som afectats pels objectes. La capacitat de pensar l’objecte de la intuïció és, en canvi, l’enteniment." I. Kant, Crítica de la Raó pura

A. Schopenhauer també apel·la a la intuïció que podem tenir de les idees a través de l’art. Amb la intuïció el subjecte pot arribar més enllà del que podia amb la raó. Més endavant, E. Husserl va retornar a situar la intuïció com a element fonamental de la filosofia i la va considerar com a principi suprem i criteri de validesa del coneixement per la seva immediatesa. Ara bé, va ser E. Bergson el que va comprendre la mateixa filosofia com a intuïció, La filosofia es redueix a una simple intuïció, perquè la filosofia és un acte simple. La filosofia és l’esperit de la simplicitat.

“Des d’aquest punt de vista, l’essència de la filosofia encara continua essent l’esperit de simplicitat. Tant si encarem l’esperit filosòfic en ell mateix com en les seves obres, tant si comparem la filosofia amb la ciència com una filosofia amb altres filosofies, sempre trobem que la complicació és superficial, la construcció un accessori, la síntesi una aparença: filosofar és un acte simple.” E. Bergson: Assaig sobre les dades immediates de la consciència. Intuïció filosòfica. Ed. 62, B. 1991 pàg. 176

[@more@]