Pensament borrós

El llenguatge està ple de vaguetats, d’imprecisions. Quan diem alguns, diversos, molts… no queda clar quants exactament. Però, encara ho és més quan fem servir conceptes com defecte, valor, perfecció, llibertat, venjança, bé, mal. Tot i això, volem establir definicions, volem saber què és un defecte i què no ho és. Volem establir límits al significat, perquè si tenim el significat, pensem que obtindrem l’ésser, el que és realment el que volem definir. Però, no és tan fàcil.

El llenguatge reflecteix el pensament o almenys això és el que esperem que faci. Tanmateix, el pensament és molt més complex i potser, podríem dir, borrós. A vegades tenim molt clar què volem dir quan expressem un concepte, per exemple diem això no està bé, això és un defecte. I en canvi d’altres vegades ja no ens ho sembla així, o com a molt no tant. A l’estiu volem que faci fred i a l’hivern que faci calor. Potser tot sigui qüestió de grau, inclosa la veritat, com proposa la lògica borrosa.

No hi ha blanc o negre, sinó diferents matisos que van del blanc al negre. Això no implica caure en un relativisme, de dir “tot s’hi val” com assenyalava P. Feyerabend respecte al mètode científic. Més aviat, implica tenir en compte diferents punts de vista, cada vegada més necessaris en un món farcit de fonamentalismes familiars, masclistes, islamistes, econòmics…

Cal tenir el cap clar diu E. Morin, d’acord. Però cal també tenir en compte els matisos. Un pensament borrós, difuminat també pot ser d’ajuda per a veure-hi més clar.

“En qualsevol esquema ordenat que ofereixi un model per a la vida dels éssers humans, s’ha d’injectar certa dosis d’anarquisme.” B. Russell. Assajos Escèptics.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   anna on 07.19.05 at 20:47     

Afegeixo enllaç a post anterior sobre el tema del llenguatge i pensament:
http://creacio_filosofica.lamevaweb.info/archives/910/20050216