Fer-se preguntes

Molt probablement una de les característiques fonamentals de l’ésser humà sigui el fer-se preguntes. Certament, tots ens fem preguntes un dia o un altre també, sobre qualsevol cosa. Ens podem preguntar perquè fa tanta calor, perquè no tenim tot el que voldríem, perquè els diumenges tothom fa cua a la carretera per anar a la platja… Ens podem fer moltes preguntes, però no totes, evidentment, són preguntes filosòfiques, científiques, psicològiques, polítiques, socials… Com per exemple per què som com som? Per què el cel és blau? Per què ens falla la memòria a certes edats de la vida o en moments intensos i estressants? Per què els socialistes han presentat el candidat a president de la Generalitat que han presentat? Per què les relacions socials empitjoren dia a dia? Per què els israelians no saben arreglar els seus problemes amb els països veïns d’una manera dialogant?

Hi ha molts tipus de preguntes. Per uns les preguntes científiques són les més importants, per altres ho són les polítiques, socials o filosòfiques… Precisament parlant de les filosòfiques sempre se sol dir que dels primers filòsofs el més important van ser les preguntes que es van fer que no pas les respostes que van donar (força ingènues en alguns casos). Per exemple es van preguntar com reduir la multiplicitat a una unitat, si seria possible que hi hagués un principi únic a tot el que existia, què eren les coses i per què eren com eren…

Fer-se preguntes constitueix una part important de la nostra naturalesa. Els nens petits ens són una mostra prou clara, a partir que disposen de l’ús del llenguatge no paren de fer preguntes de manera insistent. Les seves preguntes tenen un objectiu: comprendre el món que els envolta. Però, després un cop es fan grans deixen de fer-les o disminueixen les preguntes. En la nostra societat està passant el mateix? Hem deixat de fer-nos preguntes? No hauríem de fer més preguntes per entendre millor el món que ens envolta, per trobar respostes a molts interrogants de la societat actual? Està tan anestesiada la societat com per ja no voler fer-se preguntes? És que potser no hi ha respostes?

“No sé amb certesa si vull conèixer les parts que em composen, les peces del meu Lego, perquè aleshores què fem amb les preguntes? Segons Bertrand Russell, les preguntes que ens formulem fa que siguem essent humans.

Però, naturalment, sempre sorgiran noves preguntes, encara que només sigui la pregunta de per què hi ha preguntes que fer-se i el que això implica, i ja hem arribat de nou a la filosofia. Sembla, doncs, que no hi ha escapatòria. Per molt competents, tecnològicament parlant, que siguin els últims experiments, sempre toparem amb residus de misteri i fang, i amb ells carregarem. Cerquem respostes. Provem per aquí i provem per allà. Estimem i treballem. Matem i recordem. Vivim la nostra vida: cadascuna, una hipòtesi divina.” L. Slater: Cuerdos entre locos Ed. Alba B:2004.

[@more@]