Adversitats

Personalment reconec que avui no és un gran dia, però ja se sap, no sempre les coses poden sortir bé. Segurament no serà un gran dia per a molta gent. Tot i que no consola gaire saber-ho. Es podria pensar en els que ara mateix viuen al Líban sota l’amenaça constant de les bombes israelianes i al revés, els que viuen a Israel a prop de la frontera del nord sota el perill que un míssil libanés destrueixi casa seva, per a ells tampoc és un gran dia.

És ben cert que sempre hi ha situacions pitjors que les pròpies. Si no, que ho diguin als del pacífic que han patit en les darreres hores els efectes d’un tsunami. Però, a fi de comptes el que per nosaltres és important i ens afecta molt significativament és el que ens passa directament.

Els estoics romans utilitzaven una dita “abstine et sustine” (abstén-te i aguanta) per afrontar aquelles situacions que eren adverses. Si les coses no es poden canviar, val més consentir-les deia Sèneca. Tanmateix, és difícil de complir, sobretot quan es neix sense la flor al cul, fent servir una expressió ben popular. N’hi ha que “neixen amb la flor al cul” i tot els hi va més bé, que no pas a d’altres que naixem (m’incloc directament) amb un “cactus al cul”, és a dir, que no hi ha manera que aconseguim allò que realment volem. Per exemple: avui m’han dit on aniré a treballar el curs vinent i no és on volia anar exactament. Malauradament, hauré d’anar a treballar on certa persona no hi vol anar, en canvi aquesta persona anirà allà a on volia anar jo i era on realment ella volia anar. No sé si m’explico. Ella ha aconseguit el que volia i jo m’hauré de conformar amb el que ella no volia. Ella ha aconseguit la primera opció i jo la que havia posat en últim lloc. És com si d’una llista d’amors possibles, escollissis el primer i et diguessin, no aquest no, si vols et donem l’últim de la llista i no pots dir que no.

De fet a la vida sempre hi ha adversitats, situacions que no hem triat que passessin de la manera que passen i que en alguns casos no volíem que passessin de la manera com han passat. La qüestió és que tampoc podíem fer res per evitar-ho. Què hem de fer aleshores, ser estoics? Conformar-nos? Comprar un rasca de l’ONCE? (Per cert, aquesta és l’opció que he triat i m’ha tocat 1 euro. Tenint en compte que mai m’ha tocat res, puc estar ben contenta! O no?)

[@more@]