Filosofia de l’oci

Ara que estic de vacances, tinc temps per fer tot allò que durant l’any no tinc temps de fer i també per descansar. Per a molta gent estar de vacances és no fer res. Però, es pot no fer res. Quan no es fa res ja s’està fent alguna cosa, o no? És com quan preguntes a algú en què pensa i respon: “no penso en res”, realment no es pot no pensar en res, perquè sempre es pensa en alguna cosa. Una altra cosa seria no pensar. Com també ho seria no fer, estar-se quiet, sense realitzar cap acció.

Per altra banda, no fer res pot expressar que no es fa res del que normalment es fa. Per alguns, els addictes al treball, no fer res és un estat impensable i que desconeixen completament, perquè sempre estan fent el que han de fer: treballar. Si no treballen, ja no se senten realitzats.

B. Russell en un article anomenat “Elogio de la ociosidad” i que podeu llegir seguint l’enllaç del títol, defensa la jornada laboral de 4 hores al dia. Així, es tindria temps per fer altres coses o no fer res en el sentit més vulgar. Després de llegir-ho, he pensat que és genial. Seria perfecte només treballar 4 hores al dia, però no sé si tothom hi estaria d’acord. N’hi hauria que fins i tot s’avorririen, que no sabrien què fer. Aleshores, suposo que caldria tenir aficions diverses, hobbys que omplissin la resta del temps, perquè, vulguem o no, som éssers que sempre hem de fer alguna cosa per sentir-nos vius.

Si només es treballés 4 hores al dia, l’oci, l’espai de temps per a distreure’ns, per a no treballar de manera organitzada, s’hauria de saber gestionar de la manera més adient. Actualment l’oci implica despesa de diners, consum pur i dur. Com menys hores es treballa, més es gasta. Per als comerciants i empresaris és un guany important i necessiten que hi hagi unes hores en què la gent no treballi i es dediqui a comprar. Aleshores, si es fes realitat la jornada laboral de 4 hores, necessitaríem molts més diners. En una societat rica i amb uns sous alts podria funcionar, però en altres societats sense poder adquisitiu elevat seria un desastre, a menys que l’oci no anés associat al consum. De fet, l’associació de l’oci al consum prové d’una necessitat creada pel sistema capitalista. Potser, amb una mica més de criteri i Filosofia es podria modificar. Dic, Filosofia, perquè aquesta no consumeix béns materials, sinó només béns neuronals. Només pensant es poden gastar neurones, però no diners.

[@more@]