Voler i poder

Diuen que voler és poder, però no és del tot cert. No sempre es pot aconseguir tot el que es vol. S’han de tenir en compte moltes variables. Ahir mateix, el tenista Rafa Nadal bé que volia guanyar el partit a Wimbledon, però no va poder. Els jugadors de futbol francesos volien ser campions del món i tampoc van poder. Volem moltes coses que no podem aconseguir, sobretot quan n’hi ha d’altres que també les volen. El conflicte de volers impedeix poder aconseguir-los tots al mateix temps.

En situacions més personals, passa exactament el mateix. Es pot voler molt estar amb una persona i no poder estar amb ella. Primer, perquè potser aquella persona no vol estar amb nosaltres; segon, perquè hi ha una altre que també vol estar amb aquesta persona; tercer, perquè hi ha algú altre que no vol estar amb aquesta persona ni tampoc vol que hi estiguem nosaltres; o fins i tot podríem afegir un quart supòsit, perquè hi ha una espècie de destí (sigui el que sigui) que ens impedeix estar-hi. Un altre exemple és quan volem molt una cosa i algú està disposat a que no l’aconseguim de cap de les maneres. Així, són les coses en el món real, a diferència del món utòpic on tot pot semblar possible.

Una altra cosa, molt diferent, és poder fer una cosa i no voler-la. Seria el cas contrari, el d’aquells que poden i no volen. Aleshores entren en joc altres factors com el desig de voler allò que es pot fer, la disposició a voler-ho, o l’estat d’ànim. Així de complexa és la naturalesa humana. N’hi ha que poden ajudar als altres, per exemple, i no volen.

Voler no sempre és poder i poder no sempre és voler. Segurament Nietzsche no hi estaria d’acord:

“Voleu un nom per aquest món?¿I una solució per a tots els seus enigmes? ¿Voleu una llum per a tots vosaltres, els desconeguts, els forts, els impàvids, els homes de mitjanit? – Aquest nom és la Voluntat de poder i no és res més que això. Sigueu vosaltres també aquesta voluntat de poder – I res més que això!” La voluntat de poder. Aforisme 1067

[@more@]