I si parlo de sexe?

Potser aquest bloc tindria més visites i més comentaris, si parlés de sexe. Tindrà raó Freud? El que desitgem, el que cerquem de manera instintiva no és la realització personal, sinó el pur i simple plaer. Ens dominen els instints més bàsics: EROS i THANATHOS. No podem fer gairebé res per fugir-ne, a menys que optem per la vida ascètica shopenhauriana o budista, que si fa no fa ve a ser més del mateix. No es tracta tampoc d’un plaer espiritual del qual parlava Epicur, d’un plaer mesurat i calculat el que ens ha de dur a la felicitat. Tot el contrari, es tracta del plaer més físic de tots, el plaer sexual.

Els filòsofs han reflexionat molt sobre l’amor, per exemple Plató en un dels seus diàlegs: El convit presentava les diferents maneres d’entendre l’amor, però al final l’objectiu no era un altre que el de justificar l’amor (tendència cap a la bellesa) com un motor que ens ajudava a accedir al coneixement. Però, i el sexe? A part de Freud i Alberoni, quantes pàgines de filosofia s’han dedicat a parlar del plaer més bàsic de tots els plaers? Els utilitaristes (Bentham, Mill)es van referir al plaer en general, però era un plaer utilitari, relacionat amb la felicitat per a la majoria.

Actualment la majoria dels individus (amb estudis o sense) que composa la societat, no vol coneixement, no vol filosofia, el que vol, el que desitja és una altra cosa molt més bàsica: sexe. Un dels blocs que més èxit va tenir fa uns mesos va ser el diari vermell, on es parlava de sexe de manera malsonant, barroera, maldestre… però amb moltes visites d’internautes encuriosits, delerosos, cercadors de sexe. En el xats passa el mateix. Sinó proveu-ho. Els que tenen més gent connectada són els de sexe. El sexe virtual està de moda. Serà perquè no l’aconsegueixen d’una altra manera? O perquè no poden deixar de pensar-hi?

“El plaer sexual no era només superior en refinament i en violència a tots els altres plaers que podia comportar la vida, no era només l’únic plaer que no comporta cap perill per a l’organisme, sinó que contribueix, per contra, a mantenir-lo en el nivell més alt de vitalitat i força. Era l’únic plaer, l’únic objectiu en veritat de l’existència humana, i tots els altres –encara que s’associïn als aliments més rics, al tabac, a l’alcohol o a la droga- només eren compensacions irrisòries i desesperades, minisuïcides que no havien tingut el valor de dir el seu nom, temptatives de destruir més ràpidament un cos que ja no tenia accés al plaer únic.” Michel Houellebecq: La possibilitat d’una illa pàg. 253

[@more@]