Ontologia negativa

Segurament a vegades és fàcil dir què no és una cosa, que no pas dir què és, i ara que vivim en una època d’incertesa complexa, potser ho sigui encara més. No es tracta només de dir no, sinó de dir què no és. L’ontologia negativa en alguns casos pot esdevenir un recurs prou adient.

L’ontologia és una disciplina que se situa en l’estudi general de la metafísica, que tracta de la realitat de l’ésser i les seves possibilitats. L’ontologia, però, es pot entendre de dues maneres, o bé com a estudi de l’ésser en tant que ésser (és a dir, de les coses que són en tant que tenen una identitat que les fa ser el que són i no una altra cosa), o bé com a estudi de l’ésser que és o existeix independentment, sense necessitat de qualsevol altra cosa per a ser o existir, (estaríem referint-nos a un ésser suprem, o altrament dit Déu). Tant en un sentit com en l’altre, s’han donat casos en què s’ha presentat en un sentit negatiu. Per exemple tindríem el pensament de Plotí al parlar del que no és l’U o de Nicolau de Cusa a l’explicar el que no és Déu. En aquest últim cas més que ontologia s’hauria de parlar de teologia negativa.

Si apliquem l’ontologia negativa (en el primer sentit del terme) a la realitat actual, es podria parlar, només per posar un exemple, del que no és el nou Estatut de Catalunya. Es pot dir que l’Estatut no és el que li convé a Catalunya, que amb l’Estatut no hi guanyem res, que no ens conduirà a la independència, que no farà que deixem de pagar impostos a Madrid, que no deixarà controlar els aeroports, que no és el que es va votar al parlament català…

També, podríem aplicar l’ontologia negativa a la situació mundial i dir que no és justa, igualitària, solidària, respectuosa… O més en concret a la intervenció dels EUA a Iraq en el sentit que no és la solució per als problemes del país, que no és una intervenció per establir la pau sinó tot el contrari…

I fins i tot ho podríem aplicar a la filosofia i dir que la filosofia no és teologia, perquè el seu objecte d’estudi no és la divinitat o éssers suprems omnipotents; que no és donar voltes i voltes sense sentit a les coses, perquè no és una menjada d’olla, ni una paranoia (com he sentit a dir algunes vegades a alguns dels meus alumnes a principi de curs), perquè no es dedica a la simple i pura xerrameca de qüestions sense sentit…

En definitiva aplicar l’ontologia negativa ens pot ser útil per adonar-nos del que no és o del que no som, del que no ha de ser el que ens volen vendre com a realitat indiscutible, com allò que interessa que sigui d’una manera i no d’una altra.

“Els humans haurem resolt l’enigma de la nostra consciència quan siguem capaços de socialitzar la tècnica i de dedicar totes les nostres energies al coneixement i a la resocialització. És un fet que fins ara no ha estat possible perquè encara no som humans. Hauran de passar milers d’anys, però hi esdevindrem, no en tenim cap dubte.” Eudald Carbonell: Encara no som humans. Ed. Empúries, B. 2002. Pàg 179

[@more@]



1 comment so far ↓

#   jcp on 06.06.06 at 14:43     

si em permets un incís, em sembla una bona oportunitat per a proposar-te d’incloure el teu blog a la llista de destacats de la Zona Literària de Blocat, pels continguts literaris que s’hi poden trobar. Aquesta llista comprèn blogs de factura molt diversa, que concentren tot tipus de continguts literaris, només cal que ens confirmis el teu vist-i-plau: http://literaria.blocat.com/post/2822/77442