Violència de gènere, espècie i diferència

Avui se celebra el dia internacional contra la violència de gènere. Només un dia per recordar les víctimes d’una violència sense excuses, indiscriminada. Sempre m’he preguntat per a que serveixen aquests dies internacionals. Per pensar-hi un dia? I després continuar com sempre?

La violència de gènere no és res de nou, sempre ha existit i especialment contra les dones. Dones maltractades, injuriades, cremades, violades… perquè eren i són d’un gènere diferent, tot i que pertanyen a la mateixa espècie humana. També, s’han donat casos de violència contra els homes, però en moltes menys ocasions. I ens anomenem espècie humana per distingir-nos dels animals!

Vulguem o no seguim essent uns animals en procés de racionalització, propietat que suposem pertany exclusivament als humans. Els instints ens dominen més vegades de les que voldríem. Però, no serveix d’excusa, tenim capacitat de pensar, de raonar, de dominar els instints si volem. Aquesta és la clau: la voluntat. La voluntat de ser racionals, la voluntat de ser humans, la voluntat de ser bons. Tenim bona voluntat?

"Ni en el món, ni en general tampoc fora del món, és possible pensar res que pugui considerar-se com bo sense restricció, a no ser tan sols una bona voluntat (…) El poder, la riquesa, l’honra, la salut mateixa i la completa satisfacció i el content del propi estat, sota el nom de felicitat, donen valor, i després, de vegades arrogància, si no existeix una bona voluntat que rectifiqui i acomodi a un fi universal l’influx d’aquesta felicitat i amb ell el principi tot de l’acció; sense contar amb que un espectador raonable i imparcial, al contemplar les ininterrompudes accions d’un ésser que no ostenta el més mínim tret d’una voluntat pura i bona, no podrà mai tenir satisfacció, i així sembla constituir la bona voluntad la indispensable condició que ens fa dignes de ser feliços.” Traduït de I. Kant: Fundamentación de la metafísica de las costumbres (traducción García Morente, Buenos Aires, Espasa Calpe. Col. Austral 1946, Pág. 27).

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Perejoan on 11.26.05 at 17:52     

A la persona “humana” li manca encara moltes etapes de creixement. En moltes consciències poc desenvolupades, i a tothom en condicions límit, l’instint (animal) sempre preval per sobre el raciocini. Sabem que n’hi ha de moltes classes: de reproducció, de supervivència, de possessió, etc. “La maté porqué era mía”, hem sentit prou cops l’explicació de la bèstia.
En quant al text de Kant, li trobo certa contradicció. ¿Dóna ell per “bo” la proposició “fi universal”, o tampoc? Ja que afirma: ni en general fora del món…