Una societat sense vergonya

En un dia com avui, mentre alguns celebren la mort d’uns dictadors entre llàgrimes i himnes obsolets, caducats i histriònics al valle de los caidos (nom ben trobat) i altres se n’alegren perquè ja no hi són, he pensat que bona part de la societat actual no té vergonya. No ens hauria de caure la cara de vergonya al veure encara avui en dia com alguns aixequen els braços saludant a l’estil imperi romà? No ens hauríem d’avergonyir davant la ignorància dels joves que afirmen coses semblants a que amb aquells dictadors es vivia millor? I als que proclamen l’adhesió a idees fascistes, no haurien de tenir una mica de vergonya? Però, què és la vergonya?

Avui precisament en el suplement de diumenge del diari Avui hi ha un article de Joan Corbella que porta per títol: “Avergonyir-se. Penedir-se.” En ell s’explica com la vergonya és la vivència d’un sentiment. La vergonya es produeix per causes externes, per les opinions alienes, és a dir, quan pensem que alguna cosa de nosaltres o que hem fet o dit, no ha estat ben vist pels altres. No s’ha de confondre la vergonya amb el remordiment, perquè aquest a diferència de la vergonya és fruit de les valoracions que un fa de les seves accions. Ara bé, com diu l’article: “Sentir vergonya davant un mateix per quelcom que desentona en el conjunt d’accions que hom pren davant la vida és una variant emocional del remordiment. (…) En determinades ocasions una pot alimentar l’altre i, juntes, ser prou contundents com per inspirar el penediment i la voluntat de correcció.”

Potser per alguns individus és així i s’avergonyeixen de manera que intenten esmenar la seva conducta, però per altres no. Per als que segueixen entossudint-se amb els monstres del passat no hi ha vergonya possible, ni remordiment i encara menys penediment ni correcció. Les seves ments quadriculades i poc vergonyoses no admeten altres perspectives més solidàries i democràtiques. La vergonya és, més aviat, per a qui ha d’observar-los i recordar les implicacions que pot tenir en la societat un pensament totalitari i uniformat.

Aquest, malauradament, no és l’únic exemple que pot provocar vergonya aliena. En la societat actual podríem trobar molts més casos de desvergonyiment. Es podria dir que vivim en una societat i en una època de desvergonyiment generalitzat.

“Sens dubte és una desgràcia estar ple de defectes. Però encara és pitjor estar-ne ple i negar-se a admetre-ho.” Pascal: Pensaments.

[@more@]