Els altres

Sempre ens identifiquem amb alguna cosa, ja sigui un país,
una terra, un grup social, una família. Identificar-se implica sentir-se
formant part d’algun tot que supera la simple existència individual. En part
necessitem sentir-nos part d’un tot.

Necessitem formar part d’un nosaltres que
es distingeix d’uns altres. El problema és quan el tot esdevé conflicte i els
altres som nosaltres i nosaltres som els altres. Com en aquella pel·lícula d’Amenabar:
“Los otros”. Alguna cosa semblant és el
que està succeint aquests darrers dies a: França. Els que en principi eren els
altres han deixat de ser-ho, encara que els altres, que en principi eren nosaltres
no ho volen reconèixer i segueixen considerant-los com els altres, com els que
són diferents. D’aquí provenen en la seva majoria els problemes, els
conflictes, per la manca de reconeixement dels altres i aleshores aquests
recorren a la violència per manifestar-se, per mostrar la seva pertinença a un
grup que els discrimina i rebutja, que els segueix considerant els altres.

Fa uns mesos a Girona es va presentar el llibre de Seyla
Benhabib
Los derechos de los otros. En
el llibre es proposa la creació de fronteres poroses, no obertes, que tinguin
en compte els drets de les persones en un règim democràtic. Quan els drets s’obliden
i es tracta als altres amb menyspreu és quan apareixen els problemes.

Recomano llegir alguns textos de Pensar l’alteritat
(Ed. La Busca),
el darrer llibre col·lectiu del Liceu Maragall, per comprendre
millor l’abast de la qüestió dels altres.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Melanogaster on 11.09.05 at 18:16     

un article realment rodó, de principi a fi. et felicite