El món del present

Jim Jarmush en la seva última pel·lícula “Flores rotas” ens envia un missatge filosòfic: S’ha de viure el present, perquè el passat ja ha passat i el futur encara no és, per tant no paga la pena pensar-hi perquè no sabem el que pot passar. S’ha de reconèixer que, més sovint del que es voldria, oblidar el passat i viure només el present no és gens fàcil. Ens resistim a oblidar, no volem adonar-nos que ja no podem fer res per arreglar el que ja ha passat, sigui bo o dolent. El protagonista de la pel·lícula rep una carta d’una suposada antiga amant informant-lo que té un fill de 19 anys. A partir d’aleshores inicia una recerca, no gaire entusiasta, que el conduirà a reviure el passat. La pregunta que es pot plantejar a partir de la pel·lícula de Jarmush és: es pot retornar al passat? S’ha de reviure el passat? No val més viure el present?

Un nen d’entre 10 i 13 anys s’immola a Kirkuk en protesta de la presència nord-americana a Iraq. A Madrid segueixen discutint per la proposta de reforma de l’Estatut. L’exercit d’Israel mata a dos dirigents palestins. La grip del pollastre es va estenen i amenaça a tot l’aviram amb un globalitzat virus mortal, que “in extremis” pot acabar per afectar també als humans encara que sigui indirectament. La cuinera de Sils potser va ser assassinada pel seu marit. Aquest és el món del present.

“Qui vivim en aquest temps, ens trobem davant determinats fets i esdeveniments que són el nostre mitjà. Però això no vol dir que els acceptem o que ens sentim a gust davant ells. És el cas de la invasió tecnològica que ens domina, del refinament de les guerres i els conflictes que ens envolten, de la riquesa (falsament igualitària) en la qual semblem viure, etc. Vivim en aquest entorn, que és la nostra pròpia habitació. Però haurem de realitzar l’esforç de construir, amb els materials d’aquest mitjà, un estatge i una llar pròpia.” I. Izuzquiza: Filosofía del presente. Pàg. 23

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Myrddin on 11.10.05 at 23:12     

És una realitat que no ens pot afectar ara, però ves a saber en un futur. A França fa dues setmanes hi havia una realitat que molta gent possiblement no coneixia, la de la marginació social dels immigrants. Ara resulta que sí la coneixen, i molts l’han tastada quan els han cremat el cotxe.

La realitat del present la formen moltes coses bones, petites i grans, i d’altres nefastes com les que ha citat l’anna. És innegable.