La llibertat d’expressió

A tots aquells que es dediquen a navegar per la blogosfera els pot interessar un web que avui m’han recomanat. És el de Reporteros sin fronteras on es pot trobar una guia pràctica del blogger i del ciberdissident. A partir de diferents apartats explica com els weblogs s’han convertit en una eina molt útil per a la llibertat d’expressió, també exposa un petit lèxic del blogging, quin ha de ser el codi ètic a seguir, com blogejar de manera anònima, esquivar la censura…

Voldria centrar-me en el primer apartat on tracta de la llibertat d’expressió. En ell se’ns deixa clar com des de sempre generar informació genera riscos i perills, i que és convenient per als bloggers mantenir l’anonimat si el que escriuen pot ser font de control i censura policial, perquè es considera que no és políticament correcte. Com ja sabem en alguns països la llibertat d’expressió no existeix, un exemple recent és el dels blocs xinesos censurats, però no és l’únic lloc on se censuren continguts a través de sistemes de filtratge sofisticats. A Cuba o a Vietnam els continguts il·legals o subversius són immediatament bloquejats. Una de les qüestions que es plantegen és si és correcte publicar segons quines informacions a la xarxa. Quan per exemple, es publiquen continguts que afecten a la dignitat d’alguns col·lectius o persones, caldria aplicar una certa censura o no?

Per respondre a aquest darrer interrogant potser ens serveixi el que es diu en un altre apartat sobre l’ètica dels bloggers. Com que molts dels bloggers no són periodistes (tenen el seu propi codi ètic), haurien de seguir uns principis ètics de conducta que permetessin primer de tot respondre de l’autenticitat de la notícia publicada al weblog, i en segon lloc que respectessin els drets bàsics de les persones o grups i la seva dignitat. Com bé s’exposa, l’ètica del blogger s’hauria d’entendre com una qüestió d’honor, és a dir, s’hauria de basar en la transparència, la imparcialitat, l’exactitud i la veracitat, de la informació proporcionada.

"Però hi ha una esfera d’acció en la qual la societat, com distinta de l’individu, no té, si per ventura, més que un interès indirecte, comprensiva de tota aquella part de la vida i conducta de l’individu que no afecta més que a ell mateix, o que si afecta també als altres, és només per una participació lliure, voluntària i reflexivament consentida per ells. Quan dic a ell mateix vull significar directament i en primer lloc; doncs tot el que afecta a un pot afectar a uns altres a través d’ell, i ja serà ulteriorment presa en consideració l’objecció que en això pot donar-se suport. Aquesta és, doncs, la raó pròpia de la llibertat humana. Comprèn, primer, el domini intern de la consciència; exigint la llibertat de consciència en el més comprensiu dels seus sentits; la llibertat de pensar i sentir; la més absoluta llibertat de pensament i sentiment sobre totes les matèries, pràctiques o especulatives, científiques, morals o teològiques. La llibertat d’expressar i publicar les opinions pot semblar que cau sota un principi diferent per pertànyer a aquesta part de la conducta d’un individu que es relaciona amb els altres; però tenint gairebé tanta importància com la mateixa llibertat de pensament i descansant en gran part sobre les mateixes raons, és pràcticament inseparable d’ella. En segon lloc, la llibertat humana exigeix llibertat en els nostres gustos i en la determinació dels nostres propis fins; llibertat per a traçar el pla de la nostra vida segons el nostre propi caràcter per a obrar com vulguem, subjectes a les conseqüències dels nostres actes, sense que ens ho impedeixin els nostres semblants en tant no els perjudiquem, encara quan ells puguin pensar que la nostra conducta és boja, perversa o equivocada. En tercer lloc, d’aquesta llibertat de cada individu es desprèn la llibertat, dintre dels mateixos límits, d’associació entre individus: llibertat de reunir-se per a totes les finalitats que no siguin perjudicar als altres; i en el cas que les persones que s’associen siguin majors d’edat i no vagin forçades ni enganyades." J. S. Mill: Sobre la llibertat. Introducció

[@more@]