El pas del Logos al Mite

Tot sovint s’explica l’origen de la filosofia a Occident amb l’expressió més o menys afortunada: El pas del Mite al Logos. A Grècia aproximadament al segle VII a.n.e es produeix la confluència de diversos factors que provocaran un canvi en la manera de pensar. Els Grecs com a bons comerciants entren en contacte amb altres cultures, fet que els fa qüestionar les seves creences basades en la seva gran majoria en mites de procedència desconeguda. S’adonen que la seva visió del món és arbitrària i que canvia d’una cultura a una altra.

Així és com apareix la filosofia. La filosofia vol ser una crítica al saber popular transmesa en els mites, i per dur a terme la seva investigació utilitzarà la Raó o Logos: entesa com a facultat humana de comprensió de la realitat. És mitjançant la raó com intentaran descobrir, els primers filòsofs, la necessitat de les coses (Mite: representava l’arbitrarietat doncs les coses i el seu esdevenir depenien de la voluntat dels deus). Aquesta necessitat de les coses es pot relacionar amb la idea grega d’una permanència o constància. Els grecs sentien la necessitat d’assentar les seves idees sobre el món sobre una base fixa, doncs les coses han de tenir una essència (és el que una cosa és, malgrat els seus canvis d’aparença o d’estat). Aleshores, l’univers s’havia de poder reduir a uns pocs elements que siguin el fonament o essència de tot el que existeix. Aquests elements constituiran el principi Arjé últim de tota la realitat i la seva naturalesa originària Physis.

“L’escola de Milet és important no pels seus resultats sinó per allò que intentà. Sorgí pel contacte de la mentalitat grega amb Babilònia i Egipte. Milet era una rica ciutat comercial, en la qual els prejudicis i les supersticions eren afeblits per la relació amb molts països. Fins que fou subjugada per Darius en començar el segle V. Jònia fou el centre cultural més important del món hel·lènic. El moviment religiós relacionat amb Dionisos i Orfeu no hi influí gairebé gens; la seva religió era olímpica, però no sembla haver estat practicada gaire seriosament. Les especulacions de Tales, Anaximandre i Anaxímenes han de ser considerades com a hipòtesis científiques i rarament hi trobem la interferència de desigs antropomòrfics i d’idees morals. Les qüestions que es plantejaren eren totalment pertinents i el seu vigor serví d’inspiració als investigadors posteriors.” B. Russell: Història social de la filosofia, v.I La filosofia antiga: L’escola de Milet.

Tanmateix, els antics grecs no van abandonar els mites, aquests seguien arrelats en la cultura popular i alguns filòsofs, conscients de la força que tenien, els van utilitzar per transmetre la seva filosofia com així feu el mateix Plató.

Actualment, si observem com va el món, potser hauríem de fer servir una altra expressió: El pas del Logos al Mite, perquè les informacions cada vegada són menys racionals i més arbitràries. Un bon exemple el tenim en la política nord-americana. O no?

[@more@]