Ego moveo, ergo sum

No nego que jo tingui sentits i cos. I tampoc en titubejo, ja que, què se’n segueix, d’això?, doncs, que sóc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells no puc ser. Ja estic persuadida del fet que hi ha moviment en el món; i en el cel i en la terra, i en tots els cossos, i no estic igualment persuadida del fet que jo també existeixo?

Doncs : si jo estic persuadida d’alguna cosa, o merament si em moc cap algun lloc, és perquè jo sóc. Per què com podria pensar que no sóc en tant que em moc constantment, faig aproximadament 115 Km cada dia, vaig amunt i a vall, gràcies a sa majestats del Departament d’Educació?

És evident, doncs, que com que estic en moviment, sóc alguna cosa, quan em desplaço. I com que aquesta veritat és tant evident que no es pot posar en dubte, l’estableixo com a primer principi de la meva filosofia.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   dErsu_ on 09.22.05 at 23:26     

Ops, ops, ops, no ens precipitem pas, que tanta persuasió ens pot atabalar. I sinó, llegeix el que diuen per aquí, de les distàncies:

http://creacio_filosofica.lamevaweb.info/post/910/33720