Som éssers vius

Compartim amb la resta dels éssers que existeixen en el planeta Terra una qualitat rara com és la vida. Dic rara perquè encara es desconeix si es tracta d’un fenomen comú a la resta de l’Univers o d’una singularitat pròpia només del nostre planeta, al menys tal i com nosaltres la coneixem.

Potser amb les noves investigacions en el camp de la vida, podrem trobar el desenllaç del misteri de la vida. De moment els científics mitjançant la informàtica han aconseguit simular la creació de vida artificial amb un èxit sorprenent. Encara no han fet l’experiment real en el laboratori, però falta poc.

La qüestió és, què passarà si s’aconsegueix crear vida de manera artificial, sense fer servir cèl·lules de cap organisme vius, és a dir, sense la intervenció de la naturalesa? Què en farem de la vida creada artificialment? Crearem nous òrgans vitals que substituiran als vells i aconseguirem la immortalitat? Crearem nous animals que seran utilitzats com conillets de laboratori? Crearem altres éssers per esclavitzar-los? Ens servirà per deslliurar-nos de tots els condicionaments a que estem sotmesos? Transformarem la naturalesa? Ens convertirem en Déus?

"El darwinisme pot haver destruït la deïtat antropomòrfica de la religió tradicional, però en comptes de fer-nos sentir humils en considerar-nos germans dels protists i de les altres formes de vida (plantes, fongs, bacteris i altres animals), ens desvetllà l’avidesa per ocupar el lloc que Déu havia ocupat fins aleshores. Els humans van assumir la posició de dirigents divins de la vida a la Terra, dissenyant de forma ambiciosa tecnologies a escala planetària i, poc després, gestionant el món."

MARGULIS, L. i SAGAN, D. Microcosmos

"El canvi més radical que es pot imaginar en la condició humana seria l’emigració dels homes des de la Terra aun altre planeta. Aquest esdeveniment, ja no totalment impossible, comportaria que l’home hauria de viure sota condicions fetes per l’home, radicalment diferents de les que li ofereix la Terra. Ni labor, ni treball, ni acció, ni pensament, tindrien sentit tal com els coneixem. No obstant això, fins i tot aquests hipotètics vagabunds continuarien sent humans; però l’únic judici que podem fer respecte a la seva “naturalesa” és que continuarien essent éssers condicionats, si bé la seua condició seria, en gran part, autofabricada." H. Arendt, La condició humana, p. 24

[@more@]



2 comments ↓

#   Jordi (itaca2000) on 09.22.05 at 21:20     

I si s’arriben a poder crear éssers pensants -éssers que puguin dir: “cogito, ergo sum”- que puguin tenir consciència de ser, consciència de la seva pròpia existència, podrem arribar a demostrar així que l’ànima no existeix i que Déu és una pura invenció humana? Què en penses?

#   Jordi (itaca2000) on 09.22.05 at 21:52     

Doncs jo crec que no existeixen. Però com demostrar el contrari? En tot cas, sí que seria prou interessant que fessis un post sobre “l’ànima”. “Anima’t” a fer-ho