Què és important?

Avui mentre llegíem a classe un text del llibre El món de Sofia s’ha plantejat la qüestió de què és important. Sovint es presenta la filosofia com un saber o un fer-se preguntes sobre el que és important, sobre el que interessa a tothom. Però, no tots donem importància a les mateixes coses. Per a qui passa fam el més important és tenir aliments, per a qui té set tenir aigua, per a qui té fred poder-se abrigar. Ara bé, quan s’han satisfet aquestes necessitats bàsiques, encara en queden d’altres per cobrir. Per a un estudiant pot ser important aprovar. Per a un jove tenir un mòbil. Per algun blogger pot ser tenir moltes visites. La majoria dels alumnes han coincidit, però, en què el més important és ser feliç, i que per a ser-ho fan falta diners, tot i que alguns no hi estaven d’acord i afirmaven que el més important era la família, la salut o els amics.

El psicòleg humanista A. H. Maslow va establir una piràmide de necessitats que motiven les nostres accions i també, podríem afegir, influeixen en la nostra manera de pensar. Cada vegada que tenim cobertes les necessitats d’un nivell determinat (partint de les bàsiques vitals) tendim a satisfer les necessitats del nivell immediat superior, fins pujar i cobrir tota l’escala de les necessitats psíquiques humanes.

El que és important depèn, doncs, de les necessitats que tenim. El saber, el coneixement, és una de les necessitats que estarien a la part superior de la piràmide, però, no hi estic d’acord. No hauria de ser el saber una necessitat bàsica? Qui té gana, no necessita saber on hi ha menjar o com el pot aconseguir? I no només aquest tipus de saber més immediat i pràctic, és el que hauria de ser important, sinó que també ho hauria de ser el coneixement de qui som, perquè estem aquí i cap a on anem? O no? En definitiva, no hauria de ser la filosofia també una de les necessitats bàsiques dels éssers humans i, per tant, important?

“Què és la cosa més important, a la vida? Si ho preguntem a algú que s’està morint de fred, ens dirà: la calor. Si ho preguntem a algú que se sent sol i aïllat: la companyia d’altres persones. Però un cop s’han cobert aquestes necessitats, ¿hi haurà encara alguna cosa que tothom necessiti? Els filòsofs pensen que sí. Pensen que l’ésser humà no pot viure només del pa. Tothom necessita menjar, naturalment. I tothom necessita amor i atenció. Però hi ha alguna cosa més, a part d’això, que tothom necessita. Necessitem saber qui som i per què estem aquí.

Interessar-se a saber per què estem aquí no és un interès casual, com, per exemple, col·leccionar segells. La gent que fa aquest tipus de preguntes participa en un debat que dura d’ençà que l’home viu en aquest planeta. Saber com ha nascut l’univers i la Terra, com va néixer la vida, és bastant més important que saber qui ha guanyat més medalles d’or en els últims Jocs Olímpics.

La millor manera d’aproximar-se a la filosofia és plantejar-se algunes preguntes filosòfiques: Com es va crear el món? Hi ha alguna voluntat o significat darrera tot el que passa? Hi ha alguna mena de vida després de la mort? Com podem respondre aquestes preguntes? I més important encara : com hem de viure? L’home ha contestat aquestes preguntes al llarg dels segles. No sabem de cap cultura que no li hagi interessat què és l’home i d’on ve el món.” J. Gaarder: El món de Sofia

[@more@]



1 comment so far ↓

#   [TdQ] on 09.16.05 at 18:30     

[TdQ]