Una societat anestesiada

Aquests dies s’està jutjant el cas d’un anestesista que presumptament va contagiar l’hepatitis C als seus pacients. Se suposa que primer es xutava una mica d’anestèsia i després feia servir la mateixa xeringa pels pacients. Gairebé uns 200 casos han estat presentats i la condemna pot arribar als 5.000 anys de presó. Mentre el judici segueix, n’hi ha per dies i per mesos, he pensat: primer que la sanitat en aquest país no va com hauria d’anar, però això no és res de nou; i segon que la societat està en certa manera anestesiada, adormida, i no sé fins a quin punt, també, contagiada, en aquest cas no seria per l’hepatitis C sinó per la desídia i la peresa del pensament. D’on prové aquest contagi, és l’interrogant que tots plegats ens hauríem de plantejar.

Un exemple d’anestèsia social l’he sentit avui per la ràdio on deien que a Anglaterra han prohibit un anunci on surten diferents personatges famosos que fan petar els dits per representar que cada vegada que ho fan (dura uns 3 segons) mor un infant al tercer món. Els arguments presentats per la seva prohibició és que pot provocar traumes i angoixes irreversibles en els nens que ho vegin. Però i els familiars dels nens que moren, no estan traumatitzats i angoixats? A més què volem tapar els ulls, anestesiar, adormir, a les noves generacions per a que no vegin en què s’està convertint la societat on viuen? Un altre exemple seria els morts civils a l’Iraq, però aquests sembla que tampoc ja no comptin. A Anglaterra en un atemptat moren 50 persones i es fa un minut de silenci, a Iraq en moren centenars cada dia i ja ningú diu ni fa gairebé res, menys algunes associacions com per exemple Eyes wide open.

No hauria de ser la filosofia i els filòsofs qui ens ajudessin a desanestesiar-nos, a treure’ns la bena dels ulls? En comptes d’això, alguns filòsofs es dediquen a discutir entre ells per uns exàmens de selectivitat. Després que ningú es queixi quan vulguin eliminar la filosofia de l’ensenyament secundari. La imatge que donen alguns filòsofs està d’alguna manera contribuint, desgraciadament, no simplement a l’anestesia social, sinó el que és pitjor a l’eliminació de la filosofia en l’ensenyament secundari.

"La filosofia va estar a l’origen de l’esforç històric radical per <canviar el món> en la imatge de la Llibertat i la Raó; aquest esforç encara no ha assolit el seu fi… Aquesta empresa és encara avui en dia més difícil que abans: el món ha de ser novament interpretat per a que puguem canviar-lo; i bona part d’aquesta interpretació requereix pensament crític, el pensament filosòfic. Pro domo o no –penso que encara tenim un treball a realitzar- un treball cada vegada més seriós, i !espero, més i més ARRISCAT!" H. Marcuse: “La relevancia de la realidad” a La lechuza de Minerva: ¿Que és filosofia? Ed. Cátedra

[@more@]



2 comments ↓

#   Perejoan on 09.15.05 at 23:29     

Ep! t’enganyes, Anna. Aquests “filòsofs” (!) que tu dius, no es discuteixen per uns exàmens de selectivitat. Ho fan única i exclusivament pel seu ego. Que no has vist com es donen les gràcies per haver augmentat el nombre de visites. Quina merda!

(per a mi no és el mateix ser filòsof, que filosofar, o bé ensenyar filosofia. Encara que admeto que tothom pot arribar a fer les tres coses. De la mateixa manera que tothom té consciència, no tots estan en el mateix grau de desenvolupament)

(ara només faltaria que m’hagués d’arrencar les venes. Amb treure’m la bena dels ulls en tic prou) 😛

#   [TdQ] on 09.16.05 at 18:29     

[TdQ]