La societat suïcida

Contínuament llegim als diaris o sentim a les notícies que hi ha atemptats suïcides, però aquest és només un exemple més d’un sentiment compartit d’autodestrucció social. Lluny de justificar la brutalitat d’aquests atemptats duts a terme per individus allistats per grups ideològicament patològics, el que hauríem de fer és intentar explicar on se situa l’arrel del problema. Potser no siguin més que un reflex d’una societat que s’està suïcidant lentament. Primer se suïciden els homes en un acte d’irracionalitat brutal, esperonats per unes idees obsoletes, caducades; i després moren amb ells aquestes mateixes idees que els han portat a cometre tal acció, és a dir, mor també la societat. Em fa l’efecte que es tracta d’un suïcidi, que es pot evitar o no?

Un altre cas, molt diferent és el del suïcidi autònom, com a acte de llibertat, que reclama una mort digna. D’aquest darrer en parlen Michel Thévoz i Roland Jaccard en el seu llibre: Manifest per una mort digna (Ed. Kairós. Barcelona, 1993. Amb un excel·lent pròleg de Salvador Pániker). En un dels seus capítols, titulat “La societat suïcida” expliquen com vivim en una societat compulsivament autodestructiva que tracta el suïcidi, i caldria afegir també la mort, com a tabú, quan realment el que s’hauria de fer és parlar-ne més. De totes maneres s’ha de distingir entre diferents tipus de suïcidi: existeix, diuen, l’acte irracional i d’autocàstig provocat per odi o terror a la vida (aquest podríem dir que correspondria al dels terroristes suïcides o a tots aquells que posen fi a la seva vida de manera inconscient, irreflexiva), en aquest cas el suïcidi seria una patologia més de la societat civilitzada; i existeix, per altra banda, la mort voluntària, reflexionada i controlada, entesa com un acte d’autonomia per excel·lència, una mort digna que dóna a la vida el seu just final. I posen com a cita el que deia André Bretón: “El present més formós de la vida és la llibertat que ens dóna per deixar-la a la nostra hora.”

Tant de bo, no haguem de fer el mateix amb la filosofia a l’ensenyament secundari, però si arriba el moment tràgic de deixar-la, pensem almenys en proporcionar-li una mort ben digna.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Cyric on 05.18.05 at 15:59     

potser la nostra societat és o està convertint-se en una societat “suïcida”. però crec que els terroristes suïcides palestins o iraquians formen part d’una societat diferent, i aquest acte suïcida (valga la redundància) ha de ser explicat d’altra manera. aixi i tot, molt bon article! el de la foto és sòcrates no?