Homo sapiens sapiens?

Amb aquest post vull sumar-me a tots els altres missatges, que han aparegut recentment a la catosfera, amb la intenció de donar a conèixer la propera desaparició de la filosofia a l’ensenyament secundari. De fet la LOE només és un projecte, però vaja quin projecte? Em pregunto quina filosofia deuen tenir els que l’han fet. Segurament molt poca, perquè ara volen gairebé eliminar-la.

Fa temps un agosarat filòsof de l’antiga Grècia anava pel mercat buscant homes amb una llanterna a ple llum del dia. El seu cinisme va ser recollit per Nietzsche en la seva famosa paràbola de l’home boig, en què s’anunciava la mort de Déu. L’home boig cercava a Déu i tots es reien d’ell, perquè Déu havia mort i ell no se n’havia adonat. A partir d’ara l’home no boig, sinó l’home pensant ja no cercarà Déu, sinó la filosofia i tots es riuran d’ell, perquè la filosofia haurà mort. Tot i això, n’hi ha que se n’alegren, prefereixen que la filosofia surti dels centres d’ensenyament i torni a la plaça pública o en un espai més nou com és el ciberespai. Tanmateix, si la filosofia desapareix del currículum de secundària, qui es preocuparà per ensenyar a pensar a la gent? Com podrà haver-hi filosofia en els diferents àmbits de la vida quotidiana, si ningú pensa? Es convertirà l’espècie humana en un simple robot que obeeix ordres, sense qüestionar-se si les ha de complir o no? Seguirà havent-hi humans? No es convertirà la humanitat en un simple aparell mecànic?

Potser sí d’aquí a poc temps l’home pensant es preguntarà: A on ha anat la filosofia? Què se n’ha fet? I altres respondran: Nosaltres l’hem mort –vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, ¿com ho hem fet? ¿Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? ¿Qui ens donà l’esponja per esborrar tot el pensament? ¿Encara hi ha una idea o una crítica? ¿Amb quin criteri dirigim les nostres vides? ¿Què està bé i què està malament? ¿No ha començat a ser més ignorat tot el que ens envolta? ¿No errem com a través d’un no-res sense sentit? ¿No cal encendre llanternes al pensament? ¿No s’han esborrat totes les nostres esperances i il·lusions d’un món millor? Com ens ho farem veure-hi clar? ¿No haurem perdut el sentit de les paraules? ¿Què en farem ara de les nostres reflexions? ¿No ensumem res encara de la putrefacció filosòfica? ¿Com ens consolarem ara? ¿No sentim res encara dels enterramorts ministerials que enterren la filosofia?

[@more@]



9 comments ↓

#   [TdQ] on 05.17.05 at 9:01     

anna, muntem una assessoria filosòfica per agent esgarriada?

#   Agustí on 05.17.05 at 18:09     

No es tracta de les capacitats innates de l’home, sino de què es pot fer amb elles quan les treballem. És lícit dir que l’home posseeix una raó innata, i per això no cal seguir-la treballant? que és millor que cada un se la treballi al carrer?

Crec que darrera de tot hi ha alguna raó més profunda, el que passa és que cal ser malpensat per encertar; Aquest mon necessita de gent que no pensi massa i que consumeixi més, i cap allà anem…

#   Agustí on 05.17.05 at 18:13     

El més trist però és que quan un comença a pensar, veu clarament l’arma que això suposa en contra de molts poders establerts. És casualitat que cada cop la universitat s’acopli i se supediti més al mercat laboral? És casualitat que senti a la radio(casualment ara més que mai) que les formacions professionals coloquen un 75% de la gent que les fa?

D’això se’n diu VASELINA!!

#   [TdQ] on 05.17.05 at 19:33     

http://boulesis.com/firmas/

#   Jordi (itaca2000) on 05.17.05 at 19:38     

TdQ, jo m’hi apunto. Podríem muntar una assessoria filosòfico-psicològico-artístico-cultural…

#   anna on 05.17.05 at 20:11     

Gràcies per l’enllaç, Antoni.
A veure si s’anima a votar més gent.
De totes maneres avui he posat aquest article al portal on sembla que la situació s’està arreglant.
http://www.filosofia-internet.net/portal/modules.php?name=News&file=article&sid=200

#   El Pensador on 05.17.05 at 20:28     

És trist, però, és així. La societat demanda preparació per sobre d’educació. Els governants, estan disposats a donar a la societat allò que demanda. Algun dia, però, sorgirà la pregunta, i com sempre, serà tard per a la resposta. La pregunta, no serà pas altra que aquesta: Com es pot preparar, sense educar?. (Consti que en cap cas, nego l’educació del carrer; sí, penso, però, que hem d’aspirar a quelcom més)

#   Rafa Granero on 09.20.06 at 19:13     

(arribo tard, ja ho sé, però com que he ensopegat amb vosté cercant “què és la filosofia?” per una feina de la UOC (Humanitats) no puc estar-me de afegir-n’hi el que segueix. Gràcies per endavant per la seva paciència)

(el seu blog no admet un text tant gran, així que l’aniré partint)
La LOE y la filosofia (de diversas fuentes…)
De Karl Popper: la existencia de tres mundos.

El primero, o físico -la pasta del libro, el electrón de la pantalla-, que nos es dado, el segundo, o experimental -lo que sentimos y experimentamos ante algo- y el tercero, o simbólico-cultural -las teorías-

De Jacques Monod: el azar y la necesidad.

Karl Popper sugiere que dejemos a las teorías –entes del mundo tercero- luchar en nuestro nombre -¡lo apruebo fervientemente: soy un cobarde físico!-. De hecho, más que sugerirlo, afirma que las teorías luchan entre sí, aunque a veces impongamos -estúpidamente- nuestra presencia física en esa lucha, con graves, sino trágicas, consecuencias las más de ellas.

También propone, como teoría, que las propias teorías están sujetas, de alguna manera, a una especie de neo-darwinismo -variante sintética-, en lo que podemos apreciar cierto paralelismo con lo expuesto por Jacques Monod: ciertos hechos ocurren, y luego funcionarán o no tanto por razones intrínsecas como de ambiente.

Las teorías, pues, estarían sometidas a reglas que van más allá de su utilidad –o más acá, que tanto daría-. Podríamos decir que, en cuanto a su utilidad, pertenecerían a la misma categoría que los dinosaurios, los pumas o las hormigas. ¡Bonita forma de bajar los humos a los humanos! ¡Su máximo exponente de raciocinio reducido a ¿qué?!

Ya sabemos que los animales también producen para su consumo teorías, aunque no las intercambien. El reflejo que teorizó Pavlov con su famoso perro, no era tal reflejo, era una teoría falsable.

Del gobierno: la LOE y la filosofía.

Proposición: si los grandes y poderosos dinosaurios desaparecieron tras su imperio de millones de años ¿qué puede impedir que las teorías que sustentan la filosofía desaparezcan del mapa, una vez negado el concepto utilidad como fuente de supervivencia? si las pequeñas hormigas, por ser insectos, pueden estar llamadas a supervivirnos ¿qué puede impedir que otras teorías, de las cuales tal vez ni tan siquiera sepamos de su existencia, nos arrebaten a los que filosofamos sin pudor el futuro?

#   Rafa Granero on 09.20.06 at 19:17     

http://filosofiacriticaposmoderna.blogspot.com/2005/07/la-loe-y-la-filosofia-de-diversas.html

Las teorías luchan. La LOE es una expresión de la lucha de teorías (ruego evitéis ver cualquier regusto marxista de tipo dialéctico en esta frase). Las dos teorías que luchan no son, bajo mi opinión, la ciencia y la filosofía, ni sus falsos epígonos: la tecnología y el humanismo.

Las dos teorías que luchan son el utilitarismo (sí, también es una filosofía: no lo niego) y ¿cómo llamarla, si renunciamos a la palabra “humanismo”? aquella que da un valor absoluto al ser en sí.

En tanto los humanos seamos recursos (verbigracia: Recursos Humanos se llama el departamento que nos ¿gestiona?, otra palabra con regusto útil) y la entera Tierra sea mera fuente de recursos, y se acepte como buen razonamiento que las vicuñas medren en los Andes gracias al servicio que su vida ofrece a los andinos, el utilitarismo, con la LOE al frente, tendrá el terreno abonado para su dinosáurico imperio.

La idea de utilidad, como gasolina para el motor de esta sociedad, inunda nuestras actuaciones: estudiamos porque es útil, trabajamos porque es útil… -evito hablar de necesidades fisiológicas, cuya imposición adulteraría la categoría de lo útil-. Una gasolina que acelera: hacemos lo que hacemos porque es útil que sea útil (está claro que debo una reverencia a Peter Sloterdijk).

Incluso si como crítica nos preguntamos para qué es útil, estamos aceptando que otro concepto de utilidad sería aceptable, por ser esa otra vía de alguna manera útil en otro sentido (otra globalización es posible, otra Europa es posible…).

La LOE es útil. La filosofía del ser-en-sí –que no sólo metafísica, aunque también- no se debe comparar –luchar- en términos de utilidad. De todas maneras, no será por su utilidad por lo que la filosofía del ser-en-sí sobreviva (socorro: necesito una palabra que, como concepto, me permita dejar de decir “filosofía del ser-en-sí”), ni tampoco será la utiliad la que salve a la teoría de lo útil.

No sé, ni intento saber, que nos hará desaparecer antes, si lo útil o lo inútil.

Rafa.