La moral natural dels joves

Aquest matí estava a classe amb els meus alumnes de filosofia parlant del que és la moral, quan ha passat un fet sorprenent. Estava explicant com es pot entendre la moral i havia dit que per una part la moral és quelcom connatural a l’ésser humà, en el sentit que en el fons sabem què està bé i què no. I per altra part es pot entendre com un codi de normes (fonamentat en uns valors) que ens indiquen què és correcte de fer i què no. Aquestes normes en la seva majoria provenen dels costums socials o dels hàbits que anem adquirint al llarg de la vida.

La moral com a quelcom natural a l’humà consistiria en aplicar el vell principi de no fer als altres el que no vull que em facin a mi, aleshores quan realitzo actes que no m’agrada que em facin, sé que no estic actuant bé. Amb aquest sentit tots hi estaven d’acord. Tot i que han assenyalat que a vegades es pot voler que et facin coses que potser als altres no els agradaria que els fessin. Si es té en compte doncs, la moral com a quelcom propi de l’essència humana, no es pot dir que hi hagi actes amorals, sinó que tots són morals o immorals.

Tot seguit he posat uns exemples d’accions hi havien de dir si eren morals o immorals. El més curiós ha estat quan he posat com a exemple: copiar als exàmens. Tots han estat d’acord en què s’havia de considerar com una acció moral! Per a ells no és una acció incorrecta o dolenta, encara que ho faci algú en un examen oficial o per obtenir un lloc de treball. A més afegien que si veiessin algú que copia en un examen, ells no dirien res, al contrari els sabria greu no haver-ho fet també. Haig de dir que és la primera vegada que he sentit dir que copiar és una acció moral d’una manera tan unànime i contundent.

Tot plegat fa pensar i molt sobre quina societat estem construint, clar que els exemples d’alguns polítics no ajuden gaire. Avui mateix, he sentit com Bono (Bonus malus) deia que s’ha de tenir una moral d’altura per fer segons quines afirmacions. Ara ja no es qüestió de tenir la moral alta o baixa sinó que hi ha diferents morals, la moral d’altura i la moral de davallada. Desgraciadament, el que predomina és la segona i d’una manera molt natural entre els més joves.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Jordi (itaca2000) on 05.25.05 at 16:44     

Des del punt de vista “del sistema” el fet de copiar seria no-moral, des del punt de vista d’una societat que vol estar constituida de persones “adultes” i “responsables” potser hom està en contra del fet que se t’estigui sempre “avaluant” pel que fas. Potser més que avaluar caldria treballar per a fer de les persones éssers lliures, responsables i millor “auto-responsables”.

Com bé dius, tot és segon des de la part de la tanca que miris les coses.

Per què ens créiem tant “èlit intel·lectual”. Per què pensem que “una sola persona” té raó quan “tota la resta” no està d’acord amb el seu criteri. Per quin motiu “perquè jo sóc el professor”, el “posseïdor de la veritat absoluta”.

Per què en comptes de criticar el que afirmen “tots” en contra de “mi”, no reflexionem en per quin motiu jo mantinc una idea diferent a la resta? Potser aquí està el quid de la qüestió. Hem de teoritzar menys i fer reflexió i autoreflexió. Desprès parlem-ne.