El secret de la felicitat

Avui tots els afeccionats del Barça i els components de l’equip estan contents perquè han guanyat el títol de lliga, ara bé podríem dir que també són feliços? O la felicitat és una altra cosa? Què és la felicitat? Què vol dir ser feliç? Vol dir haver guanyat una lliga? Vol dir que se celebra alguna cosa? Vol dir no tenir preocupacions?

Els filòsofs i també els psicòlegs han discutit durant molt de temps sobre la qüestió de la felicitat. La felicitat és el que cercava Sòcrates al parlar amb els joves a l’Àgora de l’antiga Grècia. Per Sòcrates la felicitat consistia en conèixer com era un mateix, per tant era quelcom íntim, personal. Per Plató la felicitat anava associada al coneixement del bé suprem, de la realitat del món ideal i l’ànima havia de deixar els sentiments i passions per accedir-hi, per tant la felicitat era més racional que passional. En canvi, per Aristòtil la felicitat consistia en fer allò que era propi i natural, és a dir, essent virtuós intel·lectivament, però sense deixar de banda els sentiments. El gran mestre Epicur considerava que la felicitat només es podia obtenir a través del plaer moderat i natural. Per uns, doncs, la felicitat s’associava a la racionalitat, per altres als sentiments o al plaer. Al llarg de la història del pensament s’han anat combinant aquestes dues posicions.

Avui en dia, quan es parla de la felicitat es té en més compte els sentiments que no pas la racionalitat. La cultura popular ens ho ha deixat ben clar: es diu que és més feliç l’ignorant que no pas el que sap. El saber no condueix a la felicitat i potser tenen una part de raó. Per exemple, saber que a l’Uzbequistan han matat cruelment a més de 500 persones no ens ha d’ajudar a ser gaire feliços. Tanmateix, tot depèn del que sabem i del que no sabem.

S’ha d’afegir, però, que la felicitat també depèn de factors o aspectes interns (situació personal de la persona) i dels factors o aspectes externs (entorn que envolta a la persona).

Fa temps vaig llegir un llibre de B. Russell on es preguntava, de manera força escèptica, en un dels seus capítols, si avui en dia encara és possible la felicitat. Al final proposava una resposta:

“El secret de la felicitat és aquest: que els teus interessos siguin el més amplis possibles i que les teves reaccions a les coses i persones que t’interessen siguin, en la mesura del possible, amistoses i no hostils.” La Conquesta de la felicitat

[@more@]



1 comment so far ↓

#   Heràclit on 05.15.05 at 23:14     

I perdona que sigui pesat…

Em costa ser feliç sabent que la filosofia al batxillerat trontolla estrepitosament.

Saluts!