Fal·làcia ad hominem

Ahir mentre sentia les queixes del Mariano R. (PP) sobre el canvi de rumb en el finançament català per part del PSOE, provocades segons el seu poc senderi per fer massa cas al Carod. I clar el Carod és català i amb els catalans ja se sap. Vaig pensar si tot el que deia no era una de les fal·làcies més conegudes: la fal·làcia ad hominem.

La fal·làcia ad hominem pot ser de dos tipus: ofensiva quan va contra la persona o entitat que afirma una idea per a desacreditar-la, a partir de la seva manera de ser; i circumstancial quan s’utilitzen els fets per deixar malament algú. En el cas al que feia referència al principi, el que deia el Mariano, es tractaria d’una fal·làcia ofensiva: els del PSOE s’escolten massa als catalans, més en concret al Carod i com que els catalans són com són (uns separatistes segons els del PP), aleshores no se’ls ha de fer cas.

Fa uns dies vaig rebre aquest “acudit” pel correu electrònic que serveix com a exemple il·lustratiu de com s’alimenten aquestes fal·làcies:

Ahora que som tan dolents / malos….

-Bon día. Vengo a solicitar un crédito
-Encantado de atenderle, don Jordi. Veamos … ¿qué cantidad solicita?
– 1 Euro.
– ¿Cómo…? Por favor, don Jordi, no es necesario solicitar un crédito
por esa cantidad. Puede Vd. retirarlo de cualquiera de sus cuentas. ¿Se lo saco de su cuenta corriente o de su libreta de ahorro?
– ¡He dicho que quiero que se me conceda un crédito POR UN EURO!
Si no me lo conceden, cancelo la cuenta, la libreta, el fondo de inversiones y
me voy a otro banco, collons!
– ¡OH, no, don Jordi, por favor! No me malinterprete. Desde luego, no
tenemos ningún inconveniente en concederle su crédito, faltaría más.
– Bien … ¿qué plazo desea?
– Un mes.
– ¿Un mes ?……. Bien, como es un plazo corto le aplicaremos un interés de un 10% y .. por ser Vd. uno de nuestros mejores clientes, lo dejaremos en un 5%. ¿Le conviene?
– Molt bé. Como garantía, quiero dejar el Mersedes.
– ¿El Mercedes? ¡Pero, don Jordi! Por esa cantidad no es necesario que nos deje una garantía. Además, tratándose de Vd., sobra cualquier garantía…
– ¡He dicho que quiero dejar de garantía EL MERSEDES! ¡Si no me lo aceptan, cancelo la cuenta, la libreta, el fondo de inversiones y me voy a otro banco, cony!
– ¡Oh, no, no, don Jordi! ¡Por favor! Aceptamos con mucho gusto su garantía, claro que sí. Puede dejarlo en el parking de la oficina.
Ahora, no tiene más que firmar aquí. Eso es. Muy bien, don Jordi.
– Muchas gracias y a su disposición. Hasta pronto.
Don Jordi llega a casa y se dirige exultante a su mujer:
– ¡¡Montserrat!! ¡Ya nos podemos ir de vacaciones! ¡¡¡ENCONTRÉ PARKING
VIGILADO PARA EL MERSEDES DURANTE UN MES, Y POR SÓLO 1,05
EUROS!!!
PD: No es que los catalanes SOMOS agarraos … Lo que SOMOS UNOS COMERCIANTES DE P. M.!!!!!

[@more@]



3 comments ↓

#   El Pensador on 05.09.05 at 22:37     

P.M., preguntes?. Ves a saber com tradueixen, betes i fils, aquesta gent.

#   Heràclit on 05.10.05 at 14:12     

Primer de tot, perdona´m. Ja sé que això no té res a veure. Si podeu/voleu feuli una ullada a l´enllaç i comencem a fer alguna cosa. Mercès i perdona´m de nou.

Ànims amb el bloc!

http://esserbloc.blogspot.com/2005/05/reformes-educatives-3.html

#   Agustí on 05.11.05 at 19:32     

No sé si és també una fal.làcia, però el que si que és
és una incongruència com una casa de pagès. Sento de fa dies
que en el PP encara belluga el malestar amb el PSOE arrel de
no haver ilegalitzat el partit comunista vasc que va acollir
Batasuna. Bé. Però llavors, si donava el mateix ilegalitzar
Batasuna que EH, que el que sigui perquè només canvia el nom,
perquè tant de rebombori amb que el matrimoni gai no es pot
donar perquè no entra en la estipulacio del nom ‘matrimoni’?
No, si a jugar amb la gent ja en saben ja…