L’etern retorn

Aquests darrers dies explicant l’etern retorn de Nietzsche als meus alumnes he pensat que certament tot retorna una i una altra vegada. Moviments cíclics del temps, gira la roda del pensament, de la vida, del món… Tot torna a passar una i una altra vegada, incomptables vegades. Preparar exàmens, correcció, notes, avaluacions… any rere any, gira la roda eternament. No hi ha límits, no hi ha un principi i un final, sinó un etern present on tot es torna a repetir. On comença? On acaba? Qui sap el temps que dura?

L’etern retorn es presenta com una metàfora, però les metàfores tenen el seu origen en alguna realitat que intenten amagar, ocultar. Per Nietzsche és l’etern dir sí, una afirmació de la vida necessària per esdevenir super-home. Sempre m’he preguntat què passa amb les dones, potser és que ja hi ha super-dones. Només és l’home el que cal ser superat?

Mentre faig totes aquestes reflexions, el munt d’exàmens s’apilona inexorablement, amb un cert aire de provocació, damunt la taula. Més i més exàmens, esperant pacientment damunt la fusta d’una taula que suporta el pes més gran. Al mateix temps, més enllà, darrere les cortines, s’obre la finestra de la primavera, llums, colors, calor, ganes de festa, sol, platja. Dionís espera ser rescatat, vol sortir i gaudir de la vida tot dansant i ballant; tanmateix Apol·lo, el drac venjatiu del deure, seriós i taxatiu diu: “tu has de corregir”.

[@more@]



1 comment so far ↓

#   heraclit on 05.08.05 at 23:56     

La traducció de superhome que tenim estesa aqui no és correcte. La traducció correcte sería “trans-home”.