El món és com és perquè nosaltres hi som, o no?

Els defensors del principi antròpic fort  defensen la idea que l’Univers és com és perquè nosaltres hi som. És prou evident que no sabem com seria l’Univers i el món en general si nosaltres no hi fóssim, ni tampoc podem saber si existiria, clar! No sabem si seria un món millor o pitjor.

Però, es pot admetre la idea que som nosaltres qui donem sentit a l’Univers, com si l’Univers s’hagués format per a que nosaltres ho poguéssim explicar? És aquest el sentit de tot plegat, de la nostra vida, el fet de ser en aquest món per donar comptes de com és i del que hi passa? Som simples observadors creats amb la finalitat de poder servir d’ulls a un Univers cec? Som la seva autoconsciència fent un paral·lelisme amb el que exposa  Hegel sobre l’Esperit Absolut?

 “L’existència d’aquest món, igual que la realitat de l’autoconsciència, reposa en el moviment en què aquesta personalitat seva s’aliena, i amb això fa sorgir el seu món i es capté davant d’aquest com davant d’un món estrany i com si des d’ara se n’hagués d’apoderar. Però la renúncia de l’ésser per a si, és de fet, la creació de la realitat, i, gràcies a aquesta renúncia, l’autoconsciència només és alguna cosa, només té realitat, en la mesura que s’estranya de si mateixa; es posa així com a universal i aquesta universalitat seva és la seva validesa i la seva realitat.” Fenomenologia, VI.

En certa manera el principi antròpic aplicat a l’Univers, també es podria aplicar al Ciberespai, de fet si nosaltres els internàutes surfejadors de la xarxa, no existíssim el ciberespai tampoc existiria. Però, una altra cosa és dir que nosaltres hi som per a que el ciberespai pugui existir, com si estiguéssim aquí només per a explicar, donar raó del que hi ha.

[@more@]