Les Fal·làcies: «Tu quoque»

Les fal·làcies són raonaments que semblen vertaders, perquè són convincents psicològicament, però realment són un engany. Es tracta de raonaments que, en comptes de partir de premisses justificades amb bones raons, fan servir elements externs a la raó, com poden ser els sentiments, l’autoritat, la coacció o la por per convèncer. En la vida quotidiana es fan servir aquests raonaments i es poden trobar tant en l’àmbit personal o social. Un clar exemple serien els anuncis publicitaris de productes que volen convèncer als compradors apel·lant als sentiments, als desitjos personals; o les campanyes polítiques, ja sigui per a referèndums o per a eleccions on els discursos polítics estan dirigits a convèncer als seus electors.

Una de les fal·làcies més utilitzades, entre d’altres, és la que rep el nom de “tu quoque” (tu també) que consisteix en tornar l’ofensa a l’acusador. En lloc de provar que un és innocent d’allò que se l’acusa, aquest es defensa acusant l’acusador d’haver comès la mateixa falta o una altra de semblant. Aquesta fal·làcia té molts punts en comú amb el que Freud anomenava projecció (mecanisme de defensa del jo que projecta sobre un altre les pròpies mancances: per exemple quan un estudiant diu que el professor l’ha suspès perquè li té mania). La fal·làcia “tu quoque” també serveix per a defensar-se, perquè utilitza com a recurs projectar l’ofensa a l’acusador. Seria el cas del fill a qui els seus pares li retreuen alguna conducta i ell respon dient que segur que ells també ho havien fet alguna vegada, el mateix també es pot aplicar en algunes ocasions en referència als estudiants envers els seus professors. Encara que pugui arribar a ser veritat i que l’acusador (pares, professors…) pugui haver tingut la mateixa conducta, això no implica, ni justifica el raonament en qüestió, ni la conducta realitzada.

Hauríem de ser més conscients de com fem servir alguns raonaments i no caure en els paranys dels jocs del llenguatge i la filosofia pot ser de gran ajuda en tal escomesa com així ens recorda Wittgenstein en les seves Investigacions filosòfiques:

109-“La filosofia és una lluita contra l’embruixament del nostre enteniment fet a través dels mitjans del nostre llenguatge.” 

[@more@]