Pensar i parlar

Podem pensar sense el llenguatge? I parlar sense pensar? Quantes vegades no hem sentit a dir: -no ho volia dir. No estava pensant el que deia. Ho he dit sense pensar. Realment és possible dir alguna cosa sense pensar? A mi se’m fa molt difícil admetre que podem parlar sense pensar, tot i que a vegades alguns discursos semblen haver estat expressats sense pensar en el que es diu. I per altra banda, podem pensar sense fer servir el llenguatge? Clar, que potser abans hauríem de tenir en compte què entenem per pensar. Si pensar és imaginar, podem imaginar-nos objectes, situacions, sense necessitat de cap llenguatge. Ara bé, si pensar és raonar, aleshores és un procés mental que requereix d’alguna manera un llenguatge. El llenguatge no és més que la matèria sobre la que és possible la formalització del pensament, i instrument inevitable de la teoria en què s’expressa i objectiva el propi pensament. Tot i això el llenguatge és quelcom més que un instrument comunicatiu del pensament, és també, el que ens permet construir el pensament. Com diu Delacroix: "El pensament fa el llenguatge, fent-se mitjançant el llenguatge".

Si el pensament pot procedir etapa per etapa, si poden distingir-se diferents fases, si pot deixar en la ment petjades que després serveixen de punt de partida per a posteriors progressions, és pel llenguatge que utilitza. S’ha repetit molt sovint que el llenguatge cristal·litza el pensament, però la veritat és que entre pensament i llenguatge es produeix una relació recíproca. També, el pensament, malgrat pot existir independentment del llenguatge a un nivell intuïtiu (es pot comprovar en les persones afectades per algun tipus d’afàsia – incapacitat d’expressar el pensament lingüísticament, provocada per lesions cerebrals-), adquireix dignitat quan es pot expressar mitjançant paraules. Per totes aquestes raons, és inútil voler subordinar el pensament als moviments implícits de la musculatura de la paraula, com volen els behavioristes, o veure en la paraula un simple auxiliar que ve després del pensament.

329- “Si penso a l’interior del llenguatge, a més de l’expressió lingüística, no em vénen pas “significats” a la ment, sinó que el llenguatge mateix és el vehicle del pensament.”

330- “¿És pensar un tipus de parlar? Hom tindria ganes de dir que és allò que distingeix el parlar pensant del parlar sense pensar. – I aleshores sembla que sigui un acompanyament el parlar. Un procés que potser també pot acompanyar alguna altra cosa, o que pot discórrer pel seu compte…” L. Wittgenstein: Investigacions filosòfiques, pàg. 201.

[@more@]



2 comments ↓

#   El Pensador on 02.17.05 at 8:54     

És evident que el pensament requereix d’un llenguatge, si entenem com a tal, el conjunt de regles, pautes, principis, instruccions… —no sé massa bé quina seria la paraula més adient— que el fa possible a nivell d’enteniment, o sigui, que ens permet arribar a comprendre el que pensem. S’hauria de diferenciar, però, —tal i com s’apunta en la cita que has afegit de L. Wittgenstein— de la mera expressió lingüística.

#   anna on 02.18.05 at 22:30     

Arnauh:Depèn del que entenguis per pensar. Si per pensar es considera raonar de manera ordenada i sistemàtica mitjançant el llenguatge, aleshores els nens quan encara no coneixen el llenguatge no pensen.
Tanmateix es podria dir que els nens pensen, però d’una altra manera. Potser la seva manera d’actuar és molt més instintiva del que ens pensem.