L’experiència

Un dels elements fonamentals en el coneixement, tot i que no és l’únic, és l’experiència. L’experiència és el que més es valora, però de quina experiència parlem? És l’experiència de participar personalment en situacions que es van repetint? En aquest cas ens estaríem referint a l’experiència com a pràctica. S’ha de reconèixer que en la majoria d’oficis és molt important la pràctica per a realitzar una feina de manera adient. A més ho podem observar en molts dels anuncis que demanen treballadors per a les seves empreses, el que es demana moltes vegades és una experiència prèvia. 

Amb tot, aquest no és l’únic sentit de l’experiència. Hi ha una experiència que es refereix al coneixement del que és observable a través dels sentits. Aquesta és l’experiència de la que ens parlen els empiristes (empeiria en grec vol dir experiència) anglesos del segle XVII-XVIII. J. Locke considera que a més de l’experiència externa dels objectes observables, “objectiva” (entre cometes, perquè implica una existència real dels objectes, una suposada substància, que per altres empiristes com D. Hume dirà que es fruit de la nostra imaginació), existeix també una experiència interna o de reflexió, purament “subjectiva”.

"Suposem, doncs, que la ment sigui, com solem dir, un full de paper blanc, buit de qualsevol signe, sense cap idea: ¿de quina manera s’arriba a proveir? ¿d’on obté aquell vast magatzem que l’activa i il·limitada imaginació humana hi ha pintat amb una varietat gairebé infinita? ¿d’on extreu tots els materials de la raó i del coneixement? Responc a això amb una paraula: l’experiència. En ella es fonamenta tot el nostre coneixement, i d’ella en deriva en últim terme.

La nostra observació -ocupada bé en objectes sensibles externs, bé en operacions internes de la nostra ment, percebudes i reflexionades per nosaltres mateixos- és la que forneix els nostres enteniments amb tots els materials del pensament. Aquestes dues són les fonts de coneixement, d’on provenen totes les idees que tenim o que podem tenir naturalment." J. Locke: Assaig sobre l’enteniment humà.

Tant l’observació com la reflexió constitueixen el coneixement, fet que molt sovint s’oblida i ens pensem que el coneixement que tenim a través de l’experiència és objectiu, que ens permet saber com són les coses realment sense tenir en compte la pròpia subjectivitat. Una subjectivitat també oblidada per alguns polítics que es presenten amb una fermesa irrefutable a l’hora de dir Sí o No. Una subjectivitat que haurien de recordar més tots els que vagin a votar en el proper referèndum del Tractat per la Constitució d’Europa. 

[@more@]



2 comments ↓

#   El Pensador on 02.15.05 at 23:04     

Sempre ens queda l’opció de votar en blanc.

#   Frederic on 02.15.05 at 23:17     

Sí, ja podem dir experiència que sense una bona base no hi ha res a fer.