La societat del negoci

Negociar implica un intercanvi i segons l’enciclopèdia catalana consisteix en tractar (d’un afer) mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre’l favorablement, arribar a un acord. Una altra cosa és el negoci entès com una activitat econòmica duta a terme amb afany de lucre. En la societat actual és important saber negociar i fer negoci. Els bancs en saben molt de les dues coses.

Per això, no deixa de sorprendre el fet que hagin donat el premi Nobel de la Pau 2006 al bangladesià Muhammad Yunus i l’organització fundada per ell el 1976, Grameen Bank, “pels seus esforços per crear un desenvolupament econòmic i social des de baix", segons va informar l’Acadèmia noruega. Yunus és l’impulsor dels microcrèdits i defensor d’un sistema financer diferent que tingui en compte les necessitats de les persones més pobres i desfavorides.

S’ha de valorar que, per primera vegada, un banc no se centri només en el negoci i es dediqui més a negociar des d’un punt de vista altruista. També, trobo molt correcte que hagin premiat a qui ha ajudat a que moltes famílies del món més pobre puguin satisfer les seves necessitats més bàsiques, perquè amb aquest premi podrà ajudar a moltes més famílies.

El que em pregunto és fins a quin punt a contribuït a la Pau mundial. Estic d’acord amb que una iniciativa com aquesta permet donar un gran pas cap a la democràcia i la igualtat de drets, però d’aquí a la Pau encara falta molt per fer. És que potser els pobres són els qui fan les guerres o les promouen? És que potser gràcies a aquest banc hi ha o hi haurà menys guerres? No li haurien d’haver donat el premi Nobel d’economia?

“Com a sèptima condició de la conducta racional exigirem subordinació de la tàctica a l’estratègia, és a dir, preferirem els fins posteriors abans que no pas els anteriors de la mateixa línia.

Acabem de veure que l’agent racional es troba sempre disposat a sacrificar un fi pròxim a favor d’un altre més remot de la mateixa línia. Però no tan sols això. L’agent racional no és tossut, no s’aferra una vegada per totes als seus fins un cop els ha formulat, es troba disposat a reformular els seus fins quan —per canvis en les circumstàncies, o en els gustos, o en l’edat, o per adquisició de nous coneixements o l’acumulació d’experiències o pel que sigui— els seus desigs i interessos han canviat. Es troba constantment disposat a esborrar fins de la llista, a afegir-ne altres de nous, a treure o afegir restriccions i, en general, a revisar i tornar a articular el sistema dels fins d’acord amb els canvis que el propi agent o el món que l’envolta vagi experimentant. L’agent racional es mostra sempre disposat a negociar, a pactar i a coaligar-se amb els altres, fins i tot quan això l’obliga a renunciar a una part dels seus fins, si d’aquesta manera pot obtenir la satisfacció d’altres fins més importants per a ell, que d’una altra manera no aconseguiria d’atènyer. L’agent racional és, doncs, per afegiment, raonable.

L’octava condició de la conducta racional requereix la disposició constant de l’agent a revisar, reformular i negociar el sistema dels seus fins en funció dels seus interessos, desigs i circumstàncies canviants.” Jesús Mosterín, Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 20-24.

[@more@]